HÈCTOR LÓPEZ BOFiLL (Badalona, 1973) és escriptor, doctor en Dret i professor deDret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Com a jurista ha publicat elssegüents llibres: La democràcia cuirassada (Esfera dels Llibres, 2005), Decisiones interpretativas en el control de constitucionalidad de la ley (Tirant lo Blanch, 2004), Conflicto de competencias y jurisdicción (Marcial Pons, 1999). És autor així mateix de desenes d'articles en la seva especialitat publicats en diverses revistes estrangeres, entre les quals el Jahrbuch des ÖffentIichenRechts. L'any 2004 publicà el seuassaig més cèlebre: La independència i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya (Moll, 2004). Com a poeta ha publicat: Poema de CaIipso (Columna, 1995), La reconstrucció de l'aristocràcia (Proa, 1999), La revolució silenciosa (Proa, 2001), pel qual obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, i Les Genives cremades (Proa, 2004, Premi Ciutat de Palma). L'any 2003 fou guardonat amb elpremi Josep Pla de narrativa per la novel·la L'Últim Evangeli (Destino, 2003). L'any 2006 va publicar la seva segona novel·la: Neopàtria (Proa). L'any 2007 obtingué el premi de relats «El Temps de les Cireres» de Seròs pel llibre El principi satànic (Proa). Forma part del grup poètic els Imparables, que ha impulsat una renovació estètica i generacional a les lletres catalanes. Una mostra de l'obra d'aquest grup d'autors es troba aplegada a l'antologia Imparables, Barcelona, 2004).Col·labora habitualment al diari Avui i al programa Els Matins de TV3.
Recibe novedades de HECTOR LOPEZ BOFILL directamente en tu email
El 17 de gener del 2006 Artur Mas, en aquell moment cap de l''oposició a Catalunya i dirigent de Convergència i Unió, es convidat per Leopol-do Rodés (president de Media Planning) a un sopar on també
Després de més de trenta anys de monarquia, comença a ser el moment de parlarne en un debat obert, serè i, per descomptat, sense coaccions. En aquest llibre el lector trobarà una interpretació del que ha significat el regnat de Joan Carles I i la crisi que ara afronta. També és una interpretació sobre els que, a la dreta política i a l'esquerra, van acceptar la Corona i encara li donen suport, malgrat el paquet de servituds que això comporta. La monarquia pot ser un sistema d'ordre, però és innegable que implica acceptar d'entrada la desigualtat.
Héctor López Bofill (Badalona, 1973) és doctor en dret i professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2004 va publicar La independència i la relaitat, considerat un dels tex
La retòrica de la defensa de la democràcia ha portat, en el món occidental, a erosionar-ne els fonaments. Allà on les democràcies semblaven estar consolidades, assistim a un imparable procés de regre
A La independència i la realitat, l’escriptor i jurista Hèctor López Bofill combina amb brillantor el rigor jurídic, l’objectivitat del discurs i l’audàcia dels plantejaments per destruir els llocs c
Un estudio en profundidad de las razones materiales que llevan al tribunal Constitucional a tomar una decisión interpretativa; es decir, una decisión que altera y condiciona el contenido de una ley en funcion de los mandatos constitucionales sin llegar a invalidarla. la obra ofrece un analisi pormenorizado y exhaustivo de derecho comparado sobre estas figuras de decision intermedia, y examina la dinamica generada por la jurisdiccion constitucional española al recurrir frecuentemente a ellas. En "Decisiones interpretativas en el control de constitucionalidad de la Ley" se ponen de relieve con claridad las disfunciones que esas decisiones provocan, tanto en la aplicacion de la Ley como en las relaciones entre el Tribunal Constitucional y legislador, y ofrece propuestas institucionales para su correccion.
Precipitadament va encendre el llum a l''hora hivernal, un quart de quatre segellat per sempre. Miro gairebé adormit però vaig entendre que al lavabo Ella abocava indicis humans que fins aleshores em
"Història íntima i èpica d’un matrimoni que viu les grans tragèdies europees del segle XX."«Per què l’edat dels homes? Perquè el meu avi formava part de la darrera generació d’europeus occidentals qu