JORDI VILA ABADAL I VILAPLANA

Pròleg de Xavier Rubert de Ventós En un llenguatge planer a l’abast de tothom, l’autor exposa, en aquest llibre, el procés que viu des de la seva entrada a Montserrat fins al moment actual —són seix

Jordi Vila-Abadal. Aquest llibre compren un nou recull de cartes (vegeu: Cartes al cel i Noves cartes al cel), que lautor, tot i considerar-se agnostic, adreça al Pare Gregori Minobis, al Cel des de lany 1965. Son reflexions sobre diverses questions que afecten els individus, les societats i el mon dels nostres dies; lautor exposa les idees, reflexions, situacions i dialegs que afecten la condicio humana de manera ben planera. Lautor i el P. Gregori Minobis havien mantingut una bona i intensa amistat durant els anys que van compartir la condicio de monjos de Montserrat.

Fins a quin punt l'home pot entendre, pot racionalitzar, la natura? Arriba a ser tan difícil de fer-ho, que molta gent acaba divinitzant aquesta mateixa natura que no podem aconseguir comprendre. Aquest llibre es un intent de tractar questions d'avui ben vives, que giren entorn de la natura i l'esser huma, des d'una perspectiva absolutament agnostica, lliure i, de vegades, polemica.