Laia Viñas Abadie va néixer a Xerta (el Baix Ebre) l’any 1997. Després d’estudiar Periodisme ha passat per mitjans com Imagina Ràdio, el Setmanari l’Ebre o la SER Catalunya, i des del 2021 codirigeix el digital A Prop. Amb la seva primera novel·la, Les closques (L’Altra, 2021), va guanyar el premi Documenta i es va fer un lloc destacat entre les noves veus de casa nostra.
Recibe novedades de Laia Viñas directamente en tu email
Un Renault azul brillante atraviesa los arrozales inundados dirección sur. Ventanillas bajadas, risas, latas de cerveza, bocadillos y refrescos. Van todos apiñados en el coche, embarcados en una carrera contra la rigidez del tiempo. Este finde quieren ir abajo, y las pastillas para vender estan bien escondidas. Aterrizan en el parking de la primera discoteca, la antesala de una noche que se promete infinita. Una vez dentro ya nada importa, solo el ritmo que se funde con los latidos del corazon. Alli bailan bajo las luces de colores imposibles y ese vapor que lo envuelve todo y los separa del dia siguiente, de la resaca, del trabajo, de los problemas de un futuro postergado.En Aqui abajo, Laia Viñas homenajea a toda una generacion, la que exprimio a la juventud a ritmo de techno en la mitica Ruta Destroy. Pero tambien construye una historia intima y emocionante sobre un grupo de amigos que se enfrentan, con sus miedos, deseos e inseguridades, al gran misterio de la vida adulta.
«Al pare li faltava mig pulmó. L’hi havien tret en un hospital enmig de les muntanyes, perquè li creixien arbrets a dins que arrelaven i no el deixaven respirar. Llavors l’Arnau tenia vuit anys i una
Aquest cap de setmana tambe toca anar cap avall. Cal escollir la roba a consciencia, preparar entrepans i llaunes de coca-cola pel camí, aprovisionar-se amb dos o tres paquets de cigarros per a tots, menys per lUrsula, que ja esta de cinc mesos. Les pastis per vendre van ben guardades a la butxaca dels pantalons. El Renault blau travessa els arrossars en direccio sud. Van tots apinyats a dins, abaixen les finestres, somriuen. Aterren al parquing de la primera discoteca, lavantsala duna nit infinita. Un cop a dins ja no importa res mes, nomes hi ha el ritme, els batecs, la musica, el ferro i el cautxu i el vapor de la sala, la pell de gallina. I quan tot acabi i tornin a travessar el llindar encararan lendema, el cami de tornada, la ressaca. El futur, potser.