LLUCIA DE SAMOSATA

Tema tabú per excel·lència en la majoria dels pobles, les meuques poden ufanar-se, sens dubte, d'exercir l'ofici més antic del món. En aquest llibre, Llucià ens les peresenta en el context de les seves converses íntimes, quotidianes, on les vastes possibilitats de la professió meretrícia es combinen amb la gràcia, l'animació i l'espontaneïtat d'unes situacions que, si bé tenen lloc a l'antiga Grècia, són, pel seu carácter profundament humà, ben actuals.

Menip de Gàdara, el filosof cínic, atordit per la munió d’escoles filosofiques que es contradiuen entre elles i fart de tanta verbola arrogant, decideix, d’una banda, pujar al cel per

Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l'antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d'intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s'hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d'aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.