Manuel Molins

Els personatges de les rondalles d'Enric Valor han decidit rebel·lar-se. Així, les velletes de la Penya Roja, el dimoni fumador, l'astuta raboseta i el mateix Valor prenen vida en aquesta obra farcida d'acció i d'aventures fantstiques. De la m d'aquests personatges ens retrobem amb el llegat del gran escriptor de Castalla.

Esta obra, rehuyendo el biopic, se adentra por primera vez, desde la sensibilidad y el tratamiento del teatro actual, en la figura viva y contradictoria del pianista Iturbi (1895-1980). Un artista que era tan capaz de tocar magistralmente Mozart o Albeniz, como de acompañar a Groucho Marx tocando el bugui-bugui en programas radiofonicos.Aquesta obra, defugint el biopic, s''endinsa per primera vegada, des de la sensibilitat i el tractament del teatre actual, en la figura viva i contradictoria del pianista Iturbi (1895-1980). Un artista que era tan capaç de tocar magistralment Mozart o Albeniz, com d''acompanyar Groucho Marx en programes radiofonics tocant el bugui-bugui.Segun un personaje de la obra, decir Valencia y Hollywood es decir Iturbi (1895-1980). Aun asi, el gran pianista continua siendo casi uno desconocido. Su figura, comparable o superior a la de Blasco Ibañez, no ha tenido tanta incidencia entre los valencianos, a pesar de que algunas instituciones han intentado paliar el olvido. Practicamente nada mientras no se recupere su legado sonoro y se estudie y se difunda a fondo su obra. Quizas hay razones politicas. O quizas es que la musica pianistica exige una atencion y condiciones especiales. Al final, este texto, rehuyendo el biopic, se adentra por primera vez, desde la sensibilidad y el tratamiento del teatro actual, en la figura viva y contradictoria de Iturbi. Un artista que fue tan capaz de tocar magistralmente Mozart o Albeniz, como de acompañar a Groucho Marx tocando el bugui-bugui en programas radiofonicos.Segons un personatge de l''obra, dir Valencia i Hollywood es dir Iturbi (1895-1980). Tanmateix, el gran pianista continua sent quasi un desconegut. La seua figura, comparable o superior a la de Blasco Ibanez, no ha tingut tanta incidencia entre els valencians, malgrat que algunes institucions han intentat pal·liar-ne l''oblit. Poca cosa, pero, mentre no es recupere el seu llegat sonor i s''estudie difonga a fons la seua obra. Potser hi ha raons politiques. O potser es que la musica pianistica exigeix una atencio i condicions especials. Fet i fet, aquest text, defugint el biopic, s''endinsa per primera vegada, des de la sensibilitat i el tractament del teatre actual, en la figura viva i contradictoria d''Iturbi. Un artista que era tan capaç de tocar magistralment Mozart o Albeniz, com d''acompanyar Groucho Marx en programes radiofonics tocant el bugui-bugui.

OBRA: En DONES,DONDES, DONES (premi Octubre de Teatre 2009) ens conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen. Com diu el crític Francesc Foguet en el seu excel•lent pròleg: es tracta d'una història on "el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la tan esbombada condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis mascles, les estretors de la revolució sexual, la violència exercida en el cos de la dona, la discriminació real per raó de sexe, la desemparança dels emigrants o la desigualtat de la pobresa. Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valenta que, a més d'explorar les formes de la teatralitat, malda per esbatanar portes i finestres i insuflar aire nou en les cledes dels resclosits discursos de gènere".

L’acció transcorre en una vella casa de Bagdad des de la tardor 2002 a la primavera 2003. O siga, entre els rumors públics de guerra i la històrica invasió de l’Iraq la matinada del 20 de març de 200

1945. Alemanya perd la Segona Guerra Mundial i els aliats intenten establir un nou ordre democratic. Pero, en realitat, el nazisme ha perdut la guerra o aquesta guerra no ha estat mes que una batalla en el cami de la consecucio d'un nou Reich filosofic i economic? L'obra ens presenta la figura del professor Martin Schwarzwald, mestre d'Alemanya, i el camuflatge de les seves idees darrere d'una retorica brillant i poetica. Una retorica i unes opinions que arriben fins als nostres dies i els moviments neonazis que campen de nou per Europa. Pero _BLUT UND BODEN ('Sang i patria')_ no es una proposta historicista, sino una reflexio espectacular, aplicant-hi noves tecniques narratives, sobre la realitat europea que vivim. Potser per aixo, el text es pregunta, i ens pregunta, si la realitat actual no ens mostra tambe un cert tancament en fals de la Segona Guerra Mundial i la victoria sobre el pensament nazi.

Abú Magrib ens conta l''odissea d''un jove magribí que travessa l''estret de Gibraltar amb una pastera amb l''esperança de poder construir-se, treballant, un futur millor i més lliure.Abú Magrib ens conta l''odissea d''un jove magribi que travessa l''estret de Gibraltar amb una pastera amb l''esperança de poder construir-se, treballant, un futur millor i mes lliure. El seu es un testimoni de l''explo-taciosobretot laboral i sexual, de la marginacio, del dolor i de la injusticia que oprimeixen els sense papers. Aquest text denuncia, sense maniqueismes ni idealismes, l''anomenat Primer Mon, que, mes sovint del que seria desitjable, tracta i valora les persones com si foren mercaderies. I es, alhora, un viatge iniciatic pels racons d''una condicio humana atrapada per l''estrangeria permanent de les nostres vides.

Manuel Molins, valenciano, actualmente es dramaturgo y profesor. Se inició con el movimiento teatral de lo que se dio en llamar Teatro Independiente, buscando siempre las raíces de un posible teatro del Pais Valenciano que sufria, ademas de las viejas alienaciones y persecuciones impuestas por el dictador y sus secuaces, otras marginaciones y equivocos en su cultura y particularmente en su lengua. Hasta ahora ha publicado siempre en el catalan de Valencia y este es su primer texto que aparece en castellano y que quedo finalista del Premio Durango-Baque 1996. Ha participado en numerosos congresos, cursos, conferencias, encuentros o debates sobre el hecho teatral o la dramaturgia actuales. Y ha ganado tambien diversos premios (Ciutat dAlcoi, Ciutat de Granollers, Ciutat de Valencia, Premio de los Escritores Valencianos...) y estrenado tanto en los Teatros de la Generalitat Valenciana como en diferentes compañias privadas o grupos de aficionados, pues el teatro que practica no entiende de ciertas diferencias ni privilegios. Si como querian algunos sabios doctores los gatos no van al cielo ni las mujeres pueden escribir las obras de Shakespeare, esta obra es el documento de un error o una impostura injustificables, pues asistimos al monologo de una MUJER, borracha de lenguaje, cerveza, marginacion, amores y soledad, que se proclama autentica autora de aquellas obras famosas y nos muestra las contradicciones y claroscuros sociales y el vedetismo cultural, para abrirnos las puertas de un cielo repleto de gatos.

AMB PRÒLEG DE NÚRIA CADENES David Connery, periodista de la BBC, arriba a Barcelona per cobrir els atemptats criminals de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017; pero, en tenir notícia de tot el que

Rosegó, un gos del carrer i sense amo, es acollit per Lluc Recatan. Malgrat les diferències que els separen, aprendran coses l''un de l''altre i entaularan una amistat sincera.La fortuna va voler que

Marc i Alícia estan farts de tot, voldrien desconnectar del món que els envolta i anar-se'n ben lluny... I si emprengueren un viatge per l'univers? Amb l'ajuda d'uns caragols i uns bolets màgics desc

Sara i David són dos éssers a la deriva que es troben per necessitat, que s’atrauen irremeiablement, perquè tots dos se senten perduts i desemparats en un món hostil. David és un adolescent impulsiu

Set personalitats del Segle d’Or (Vicent Ferrer, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Alexandre VI i Benet XIII) són convidades a una reunió en el vell monestir de Sant Miqu