Marcel Riera (Badalona, 1956) viu a Premià de Dalt. És llicenciat en Filologia. Ha estat regidor de l'ajuntament de Badalona (1983-2003), secretari general de l'Associació Catalana de Municipis (1988-1996) i diputat al Parlament de Catalunya (1997-2003). Té tres llibres publicats: BDN, la ciutat possible (1999), Lluny (2006) i L'edat del coure (2008). Ha traduït de l'anglès: Rumer Godden, El riu (2007); James Fenton, Un mestre modern. 10 poemes (2007); Philip Larkin. Finestrals. (2009), i Joseph Brodsky. La marca de l'aigua (2011). Actualment codirigeix la col·lecció"El cercle de Viena"dedicada als clàssics moderns.
Recibe novedades de MARCEL RIERA directamente en tu email
Bai Juyi (772-846) va néixer a Taiyuan, província xinesa de Shanxi, fill de família errant i miserable, la qual cosa el va apropar molt al poble ras malgrat la seva condició de funcionari imperial del grau mes alt. Va ser membre de lAcademia Imperial i ministre de Justicia a la cort, tot i que fou degradat i va patir una mena dexili per fer de mandari local en indrets diversos. Va morir malalt a Luoyang, provincia de Henan i la seva tomba va ser venerada i visitada durant mes de mil anys i encara ara, esdevingut un classic inquestionable, forma part del selecte grup de grandissims poetes del seu temps (Meng Haoran, Wang Wei, Li Bai i Du Fu).La seva poetica tenia la intencio dexposar la realitat que lenvoltava i en que es movia amb un llenguatge molt planer pero dotat duna sensibilitat lirica que li permetia convertir en veritable vers la narrativitat del seu discurs, la qual cosa fa que, malgrat el temps, la seva llengua ens resulti sorprenentment propera.Marcel Riera (Badalona, 1956) es autor dels poemaris Lluny (2006), Ledat del coure (2008) i Llum dIrlanda (2012, Premi Carles Riba) i excel·leixen les seves traduccions de Rumer Godden, James Fenton, Joseph Brodsky i, en aquesta col·leccio, Philip Larkin (Finestrals, 2009).
L’escriptor Marcel Riera i el dramaturg Jordi Oriol reten homenatge a Pompeu Fabra amb dues esplendides obres que retraten de manera original i divertida la dimensió de l’obra d’un dels personatges c
La llum d'Irlanda ens arriba de lluny pero sembla propera, com si anar-hi -o llegir els seus poetes- fos un viatge... sense sortir de casa. Irlanda es una illa i un món: potser el de la millor literatura europea del segle XX. Una patria petita i partida, assetjada per un vei totpoderos. I la seva llengua es una illa dins d'una illa. I ens n'arriba la llum: la dels fanals, la de les bicicletes, la de les fogueres, la dels estels, la de l'escriptori, la dels fars... Un dialeg entre els records i l'escriptura que els fa reviure, una rememoracio d'un paisatge que es contraposa a un altre, la memoria com a eina per bastir el present, el dolor pel pas del temps i sempre la llengua que permet identificar-se amb altres veus sense deixar de ser qui som. Inspirat pels classics moderns anglosaxons hi ressona sobretot la veu d'Auden, pero tambe les de MacNeice, Yeats, Kavanagh, Heaney... i fins i tot les cançons de Van Morrison o els Waterboys.Aquest es el presentdel meu pais, aixi es com la meva Irlandacada dia reneix: lluny de mi, dintre meu.Aquest vespre la neu cau damunt les teuladesde Dublin, implacable, i travessa la llumdels fanals dels carrers -ja prou esmorteda-,i s'amuntega al terra engelabrit i tombasobre el temps i les pagines i els records, sobre totallo que es bellugava