La Natalia te quinze anys i torna al poble, com cada any, per passar-hi lestiu i veure lEmma, la seva millor amiga de la infantesa, que te la sang malalta i ha patit des de petita la por i lhostilitat dels vens. Al llarg dels anys, les dues amigues han creat un mon propi guiat per les dues passions principals de lEmma: lamor a la seva cosina Candela i lodi cap als forasters que fa temps es van instal·lar a la masia de Les Agulles. Al mateix autobus en que viatja la Natalia cami del poble hi puja el Martin, un jove universitari que aprofita les vacances per donar un cop de ma a la Candela rere la barra del bar familiar: el que ell concep com una aventura per escapar del tedi i langoixa vital el porta a endinsar-se en un ambient teixit de relacions estranyes de les quals no compren res. Amb una prosa minimalista i continguda, sense floritures, Maria Guasch ha bastit una novel·la gotica i inquietant, poderosa i pertorbadora, que explora la maldat i la rancunia que samaguen a dins les cases dun poble petit i claustrofobic.
A la seva nova novel·la, Els fills de Llacuna Park, ens presenta la Clara, que treballa de professora a la presó. La feina li semblaria un refugi contra el món si no fos perquè una interna se la mira com si es coneguessin, i aquesta mirada, silenciosa i distant, s'infiltra en el seu dia a dia. Darrere d'aquesta mirada vénen altres coses. Ve, per exemple, el Gabriel i, amb ell, tot de desitjos i frustracions adolescents. Seguint el seu rastre, la Clara agafa una nit el tren de rodalies que la retorna a Canyars, la ciutat dels setze, dels disset anys. ¿Què hi ha, alla, que la pugui atrapar?
La Júlia, onze anys i un llarg estiu per endavant. Filla única, callada i observadora, busca sempre la companyia de la Sílvia, la seva cosina adolescent, i del David, un estiuejant de catorze anys que s’esta amb la familia a casa de la Silvia. Pero la seva cosina i el David tenen un mon propi, i la Julia no sempre hi pot entrar. Quan els seus pares decideixen marxar de viatge tots sols i la nena s’instal•la a casa dels tiets, sota el mateix sostre que la Silvia i el David, l’estiu promet alguna cosa diferent. Un relat per recordar com s’estima, com es desitja o com s’odia quan es tenen onze anysa