Hay que buscar el significado último de la obra de Andrés Nagel, más allá de la forma y de la anécdota, para descubrir que tras el homo ludens que pretende ser, existe el hombre reflexivo y lúcido que se interroga sobre el sentido ultimo de la vida y su misterio, un hombre consciente, un pensador, una mente libre y un tremendo artista capaz de haber creado los diferentes rostros de un mundo propio, a la vez esceptico, estrafalario, feroz, irreverente y subersivo, pero articulado en torno a la problematica mas crucial y mas hiriente de su tiempo.....MARIA LLUISA BORRAS.
Dalí i la seva obra no deixen indiferent ningú. Les opinions solen ser sempre radicals: o s'està a favor seu o s'hi està en contra. Hi ha qui veu en la seva provocació constant un fet positiu i qui, en canvi, el considera poc més que un pallasso, un exhibicionista impúdic. Potser un dels atractius del personatge és justament el seu enigma, la incògnita, no arribar a saber del cert com era ni què pensava, malgrat haver estat un dels artistes que més ha explicat la seva manera de ser i de pensar. Dalí es va crear el seu personatge, canviant i contradictori amb el pas del temps, però comptant sempre amb un carisma torbador i irresistible. Maria Lluïsa Borràs ens dóna ara una visió posada al dia de l'obra i la vida del que va ser un dels màxims representants del surrealisme, i ho fa a partir dels nombrosos testimonis del mateix artista, en un relat amè i distès però no exempt de rigor històric.