Martí Marín Corbera (Sabadell, 1965) és doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993) i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la mateixa universitat (1994). Ha treballat sobre el poder i les formes de govern territorial en el període franquista, tema de la seva tesi doctoral, publicada com Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979 (2000). En els darrers temps ha orientat la seva recerca cap a l'anàlisi de la immigració a Catalunya en el periode franquista, fruït de les quals ha estat l'exposició innaugural del Museu d'Història de la Immigració a Catalunya (MHIC), D'immigrants a ciutadans. La immigració a Catalunya del franquisme a la recuperació de la democràcia (2004/05). Ha publicat a revistes com L'Avenç (1992, 1995, 1998, 2002 i 2005), Recerques (1992, 1995), Hispania (1998) i Estudis d'Història Agrària (2004), entre d'altres, i a obres col·lectives com El catalanisme conservador (1996), els volums 10 i 11 d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (1997 i 1998), Les ruptures de l'any 1939 (2000) i Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme. Balanç historiogràfic i perspectives (2001).
Recibe novedades de Martí Marín directamente en tu email
Element d’unió entre la terra i el cel, Montuïc identifica el perfil de Barcelona a través d’una majestuositat que aboca tant a la protecció com a l’amenaça. Des de l’any 1641, el castell de Montjuïc
Josep Maria de Porcioles i Colomer (1904–93), alcalde franquista de Barcelona durant el període 1957-73, ha estat objecte de reflexions per part de col·laboradors fidels, de rivals dins de l’entramat
Aquesta obra analitza de manera exhaustiva els ajuntaments catalans del llarg període franquista i respon diversos interrogants. Qui i com exercí el poder municipal en aquells anys? Quins foren els límits, clarament estrets,d'aquest poder i en benefici de qui fou utilitzat? A quin tipus de règim dels que van néixer en els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial pot homologar-se l'entrellat franquista? Aquestes són algunes de les preguntes que queden perfectament contestades en el llibre, el qual mostra que la llarga durada del règim i la seva estabilitat relativa no poden explicar-se sense les adhesions, les col·laboracions, les complicitats i la passivitat de bona part de la societat catalana. L'administració local, tal i com demostra la present obra, és un reflex d'aquestes actituds i d'una situació plena de col·laboració entre una part de la societat catalana i el règim del general Franco.