Narcís Garolera (Vic, 1949) és professor titular de filologia catalana de la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en l'obra de Jacint Verdaguer, n'ha publicat edicions crítiques (L'Atlàntida, Canigó, Excursions i viatges, Poesies juvenils inèdites) i de divulgació (Pàtria, Flors del Calvari, Al cel, En defensa pròpia, Montserrat, Aires del Montseny), i ha publicat un recull d'estudis sobre aquest autor (Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua). És responsable, també, de l'edició crítica de l'obra catalana completa de Josep Maria de Sagarra (València, Tres i Quatre), amb onze volums publicats.
Recibe novedades de NARCIS GAROLERA directamente en tu email
En un principi les pagines d'aquest llibre no van ser escrites per ser publicades. Sense proposar-m'ho vaig començar a enfilar els meus primers records, i aviat em vaig trobar evocant les impressions —categorials o anecdòtiques— que han conformat, al llarg dels anys, la meva existència. Algunes d'aquestes evocacions poden resultar poc interessants al lector d'avui, però crec que mereixen ser consignades per salvar alguns fets i algunes persones de la creixent desmemòria col·lectiva.He exercit la docència de la llengua i la literatura catalanes en quasi tots els nivells de l'ensenyament, però m'he dedicat sobretot al que ha sigut, des de l'adolescència, una claríssima vocació: la filologia. He preparat edicions crítiques d'obres de grans escriptors catalans (Verdaguer, Sagarra, Pla), que m'han permès tractar personalitats tan destacades en aquesta disciplina com Joan Coromines i Martí de Riquer. He tingut el privilegi de conèixer personalment alguns dels noms més destacats de les nostres lletres: J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Llorenç Villalonga... N'he après moltes coses, i els evoco, ara que no hi puc tenir relació, per expressar-los el meu agraïment.A punt d'entrar en la setantena, a les acaballes del meu itinerari professional, he provat de refer el tortuós camí de la vida, resseguint —com en Polzet— les molles de pa que no s'han menjat els ocells de l'oblit.
L'escriptura itinerant. Verdaguer, Pla i la literatura de viatges aplega uns quants assaigs de tema viatges, a partir de les impressions de dos escriptors catalans tan significatius com Jacint Verdaguer i Josep Pla. Aquests treballs van precedits d'unes notes sobre la literatura de viatges europea al segle XIX, i el seu reflex en la narrativa catalana contemporània. En paraules d'Antoni Marí, el llibre tracta "de com el viatge pot eixamplar l'ànima i el coneixement, i de com la literatura pot ser el lloc idoni per mostrar-ho."
Jacint Verdaguer: textos, comentaris, notes aplega una vintena d'escrits de tema verdaguerià apareguts els darrers anys en publicacions especialitzades i en diversos mitjans de comunicació. El llibre s'estructura en tres parts, segons el contingut dels escrits: una primera secció conté textos verdaguerians inèdits o mal editats; un segon bloc l'integren anàlisis o comentaris de diversos aspectes -literaris i lingüístics- de l'obra de Verdaguer; i un darrer apartat el constitueixen apunts o notes sobre qüetions verdaguerianes de caire biogràfic i bibliogràfic. El recull pot ser útil al lector corrent, interessat en la figura i l'obra de Jacint Verdaguer, i a l'estudiós o l'especialista, que tindrà a l'abast publicacions disperses -d'accés no sempre fàcil- sobre diferents aspectes del gran escriptor català.
Verdaguer, Carner, Sagarra, Rodoreda,... Associem aquests noms a obres celebres i llibres inoblidables: poesies, novel·les o drames, que hem llegit i rellegit amb devoció. Pero aquests autors van esc