Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva decideix posar sobre el paper els seus pensaments des de la presó i ho fa amb els valors de lesperança i la llibertat al centre de tot. Sense pocions magiques ni retrets, amb el cap ben alt i la ma estesa i amb pas decidit cap a la República. Es tracta dun llibre sobre la captivitat dels presos polítics, amb reflexions i propostes, molts dubtes, però també algunes certeses. Amb raons i arguments sobre la nostra democracia, sobirania i independència; amb records per l1 doctubre, alguns silencis incomprensibles i el dolor compartit. Sense retrets, amb convicció.

Després de passar pels centres penitenciaris d'Estremera, Lledoners i Soto del Real, Raül Romeva ha fet dels seus dibuixos una manera d'expressar-se, de comunicar les seves conviccions, de recollir les impressions quan es viu privat de llibertat.Aquest llibre reuneix els esbossos fets durant els mesos del judici al Tribunal Suprem. No són ni una crònica ni un diari. Són fragments d'un procés en blanc i negre, sovint amb un punt d'humor, que aporten un testimoni valuós viscut en primera persona.Traços que desdibuixen el temps que vivim des del mateix banc dels acusats.

En Nao és un nen que cau a l'aigua i es converteix en llenguado... i viurà una aventura vital.Una nit d'agost, en Nao surt a passejar amb el llagut que té a la casa de Menorca, amb la seva néta, la B

Com pot una persona que ha delinquit compensar el dany causat? Per a què serveixen les presons? Hi ha alguna alternativa possible?Deia Nelson Mandela que ningú no coneix realment un país fins que no ha visitat les seves presons. Representen la cara més fosca de la nostra societat, l'edifici que volem ben lluny de casa, i per això reduïm els presos a una xifra malaurada, a un símbol del mal o a casos perduts. Ni ciutadans ni polítics ens interessem per saber què hi passa a l'altra banda del mur, però la reinserció dels condemnats és una garantia de tranquil·litat i benestar per tothom.De la ma dels testimonis que ha conegut els últims anys, Raül Romeva planteja un debat incòmode però necessari sobre la vertadera funció que ha de tenir el sistema penitenciari. Hi qüestiona la moral de venjança que sovint s'acarnissa sobre els condemnats i la privació de llibertat com a única forma de condemna, i proposa com a alternativa models provats en altres democracies, com ara el règim de presons obertes."En Jonas no oblidara mai el soroll de ferro rovellat de la porta tancant-se al seu darrere. Ni tampoc la primera nit en una cel·la. No esta acostumat a fer les necessitats en companyia, però no ha trigat a entendre que, aquí dins, la dignitat pren unes connotacions diferents. Val més que s'hi acostumi, o ho passara molt malament."

Las cárceles dicen mucho de los lugares en los que vivimos. Quienes las padecen se transforman, a veces son doblegados, generalmente se ven arrastrados a una experiencia cuyas secuelas no les permiten permanecer inmutables. Pese a ello, en nuestras sociedades abundan el simplismo y el prejuicio sobre lo que en ellas acontece, sobre el papel que desempeñan o deberian desempeñar. Privilegio, castigo, derroche, aislamiento son los conceptos que se suelen utilizar, y que el punitivismo instrumentaliza, para referirnos a un modelo que, segun el marco legal actual, pretende reinsertar y reeducar. Nada mas lejos de la realidad.