Saki, página 2 de 7

Tres cuentos crueles y geniales: "Tobermory", el gato inteligente y hablador, demasiado inteligente y demasiado hablador para los inteligentes y habladores humanos; "El contador de cuentos", para acabar de una vez con los niños molestos… y con los niños buenos; y "Los intrusos", donde Saki demuestra que el odio nunca redime, solo destruye.

"Mi escritor favorito" Noël Coward «La risa se combina con cierto salvajismo, el ingenio exquisito con el panteísmo, y el más absoluto desprecio por la moralidad con el idealismo, de modo que al acabar sus relatos tenemos la inquietante sensación de haber tomado parte en la exaltación de un instinto inteligente y descarnado.» Tom Sharpe

Laertes editorial es complau en presentar, per primera vegada en català, un conjunt dels millors relats de Saki, el mestre satíric de Graham Greene, Borges i Chesterton, dins de la reconeguda col·lecció de literatura fantàstica, L'arcà. Saki és, diu Graham Greene, "el més gran humorista anglès del segle XX". Borges i Chesterton, entre molts altres, en són admiradors i deixebles i, amb el pas del temps, el reconeixement de la seva figura el converteix en un autor immortal, de referència. Saki, amb una infància turmentada per la rígida pedagogia victoriana, carrega les tintes i satiritza amb mordacitat aquella "bona societat" farcida d'estupidesa, recoberta de pomposa respectabilitat. Però la grandesa humorística i literària de Saki té que veure, principalment, amb la capacitat de revelar, sota la placidesa autocontemplativa de la vida urbana, la força invasora d'una Naturalesa dotada, als seus ulls, de l'omnipotència de la divinitat. "Sortim al jardí per la porta vidriera," diu Tom Sharpe de l'obra de Saki, "i ja som en el regne del déu Pan". La comicitat i la fantasmagoria de Saki tenen el mateix origen: la visió d'un món social tan inestable que és trasbalsat fàcilment per contactes amb les forces suprahumanes de la Naturalesa, i que hi té lloc, tot sovint, una permutació de papers entre els animals i els éssers humans.

"Sigo adicto a la deliciosa irrealidad del universo de Saki" Tom Sharpe Doce relatos llenos de ingenio e irreverente comicidad, plagados de personajes inolvidables que se mueven entre toda la fauna elegante y ridícula de la clase alta británica, con sus tés, sus fiestas y sus cacerías de zorros. Doce piezas que se cuentan entre las más divertidas de ese ácido y travieso cronista de la Inglaterra victoriana que fue Hector Hugh Munro, Saki.

Comenceu un conte de Saki i l'acabareu. Acabeu-ne un i n'haureu de començar un altre, i quan els hàgiu acabat tots no els oblidareu mai. Es converteixen en una addicció perquè són molt més que divert

Francesa Bassington, viuda i mare dun fill, ocupa provisionalment una casa confortable a Blue Street, que haura de deixar quan la neboda de la propietaria es casi. En el seu egoisme materialista, no fa sino provar de posar en practica un seguit de solucions per convertir en definitiu el seu estatge provisional. Totes aquestes solucions tenen en comu un mateix protagonista: el seu fill Comus. Intenta casar-lo amb Emmeline Chetrof, la neboda de la propietaria, intenta aconseguir-li una feina prou ben remunerada per poder comprar la casa; intenta casar-lo amb una hereva rica... Una darrera laltra, totes les provatures fracassen, per culpa, es clar, del caracterinsuportable del noi i de lantagonisme que oposa mare i fill. A partir dun argument tan simple com aquest, Saki basteix una satira mordaç del rigid ambient destricta moralitat victoriana imperant a Londres al tombant de segle. La subtilesa del seu humor sotmet a una critica corrosiva els estaments mes representatius de la societat benpensant: mestres, politics, vividors, manifassers i ladies que juguen al bridge tardes senceres.

Saki (pseudònim d'Hector H. Munro) va tenir una vida digna de ser reproduïda en qualsevol dels seus contes, amb un avantpassat que perd la vida devorat per un tigre, una mare que mor envestida per una vaca, i ell mateix assassinat per un franctirador alemany durant la Primera Guerra Mundial, tot just després d'aixecar el cap per renyar un soldat al crit d'«apaga la maleïda cigarreta!». No va tastar la glòria en vida, però avui se'l considera un dels pares literaris de l'humor anglès, i va ser llegit amb devoció per autors com Borges, Chesterton o Tom Sharpe. Amb Saki és impossible no somriure.Conté:El matrimonier - Tobermory - Sredni Vashtar - Esmé - La cerca - Laura - Els contistes - El mètode Schartz-Metterklume - El codonyer - El bou enclòs - L'ant - Les golfes - A prova - Advertida - La vida en unes terrasses Mappin particulars - Mentre duri la guerra

Conradin is ten years old. He lives alone with his aunt. He has two big secrets. The first is that he hates his aunt. The second is that he keeps a small, wild animal in the garden shed. The animal has sharp, white teeth, and it loves fresh blood. Every night, Conradin prays to this animal and asks it to do one thing for him, just one thing. This collection of short stories is clever, funny, and shows us 'Nature, red in tooth and claw'. In other words, it is Saki at his very best.

Saki, seudónimo de H. H. Munro, es para Graham Greene el mayor humorista inglés del siglo XX. Macabro, ácido y divertido, todos sus cuentos son un ejemplo de brevedad y eficacia, ya sean humorísticos o de terror. Cada cuento de Saki es como un cuchillo lanzado al intelecto del lector, ya sea para provocar su risa o moverle al espanto. No es de extrañar que dos de sus más ilustres discípulos sean Tom Sharpe y Roald Dahl. Según Tom Sharpe: «Si empiezas un relato de Saki, lo terminarás. Cuando lo hayas terminado, querrás empezar otro; y cuando los hayas leído todos, jamás los olvidarás». Borges, gran lector de Saki, decía: «Con una suerte de pudor, Saki da un tono de trivialidad a relatos cuya íntima trama es amarga y cruel. Esa delicadeza, esa levedad, esa ausencia de énfasis puede recordar las deliciosas comedias de Wilde.»

Amb Tobermory teniu a l'abast una selecció dels millors relats de Saki, un escriptor que va saber combinar, amb una economia de recursos poc usuals, el to satíric, el còmic, el macabre i el sobrenatu