Silvia Alcántara

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica é

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fabrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gracies. Realment no hi quedava ningú?Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pagina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys cinquanta, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fabrica. Una gran fabrica que va més enlla dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novella, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

Dues germanes es retroben per repartir-se les poques coses que en morir els ha deixat la mare. Feia mes de vint anys que no es veien. Una vena de tota la vida les acompanya per les resclosides estances de la casa i els petits objectes els desperten els records. El vincle de la vida passada s'imposa com un malson al seu desig de fugir, de tornar al mon quotidia conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s'han respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L'empremta de la mare ressorgeix i il·lumina dolorosament els racons foscos de les seves vides. La infelicitat d'una filla, es potser l'alegria secreta de la mare? L'autora basteix una novel·la com una torrentada on els sentiments terbols i els desitjos profunds es mostren sense traves i on la serenitat nomes arriba amb l'acceptacio dels sentiments oposats de l'anima.

Una novel·la que ens amara amb els sentiments més profunds que habiten la condició femenina En aquesta novel·la ens trobem amb la Cèlia Palau, aquella noia decidida que havíem conegut a la novel·la