Naixem on naixem, no triem la família que ens ha tocat [...], pero sí que podem triar les nostres amistats, els nostres grups d’afinitat i els nostres referents. Viure es tambe fer-se amb els altres, [...] sempre som lliures de triar qui son aquests “altres” que, vius o morts, acaben formant part del nostre propi marc de referencies. I no es aixo tambe una cultura? Vull dir una cultura no nomes atavica, rebuda per herencia, sino una cultura conscientment adoptada com a propia. Tilbert D. Stegmann, catedratic de Filologia Romanica a la Universitat de Frankfurt, es un cas emblematic d’aquesta mena de persones que, sense abandonar la seva cultura d’origen, son capaços de viure com a propia una cultura en principi aliena. En el seu cas la catalana.
Til Stegmann va a Alemanya quan té 10 anys i no descobreixel món català fins al 1970. El 1980 la seva aparició en
el programa televisiu Vostè Pregunta té un efecte mediàtic.Des de les seves càtedres