Yasmina Reza, página 2 de 4

An old man talks: talks of himself, his life, his pain, his hurt. How his son has let him down, why his second wife Nancy is too happy, what is so irresistible about Marisa, his idiotic mistress. Angry, unforgiving, passionate, unrepentant, he explores his life, trying to get a few things off his chest, refusing his children's world and defending the one that he grew up in and chose - rightly or wrongly - to live to the full. Achingly funny and heartbreaking in equal measure, Desolation is a novel in defence of the life driven by passion.

De l'autora de Arte i En el trineu de Schopenhauer. Yasmina Reza va conviure amb Sarkozy durant la seva campanya a les eleccions presidencials, i va poder compartir amb ell el que passa quan el míting s'ha acabat, les càmeres de televisió han marxat i el polític deixa de ser el personatge públic per esdevenir l'home. Text de contraportada Nicolas Sarkozy es prepara per encarar una campanya electoral que preveu dura i, sobretot, decisiva. Vol ser el president de la República, i està disposat a lluitar fins al final per aconseguir-ho. Van ser molts els periodistes que van cobrir les informacions electorals franceses però només una escriptora,Yasmina Reza, va poder seguir-lo de tan a prop i compartir amb ell el que passa quan el míting s'ha acabat, les càmeres de televisió han marxat i el polític deixa de ser el personatge públic per esdevenir l'home. Yamina Reza, amb l'habilitat narrativa que la caracteritza, reprodueix situacions, mítings i anècdotes però també gestos i mirades que ofereixen un retrat calidoscòpic de Sarkozy: el polític, el tertulià, l'ambiciós treballador incansable però també l'amic, el pare, el marit… En un projecte que sorprèn per la llibertat i independència amb que l'autora va treballar en tot moment, el lector trobarà, vist a través dels ulls d'una gran escriptora, el retrat d'un home en la seva cursa per la conquesta del poder.

L'any 1980 Louis Althusser, un dels grans renovadors de l'estructuralisme, estrangula la seva dona Helène. Aquest fet és el punt de partida de la novel·la: Ariel Chipman, un dels protagonistes del llibre, eterna jove promesa i brillant professor de filosofia, deixeble de Louis Althusser i de Gilles Deleuze, entra en una crisi profunda quan el seu mestre estrangula Helène. Estructurada en vuit monòlegs i escrita des de la més immediata oralitat, la història es desplega a partir de les paraules dels personatges que ens parlen de les seves pors, ànsies i fracassos. El que semblava una història sobre la depressió d'un home assegut al sofà s'acaba convertint en una mirada lúcida i crítica als valors d'una generació i en una reflexió a quatre veus sobre la mort i, sobretot, sobre l'angoixa pel pas del temps, un dels temes centrals de l'obra de Yasmina Reza.

Il mio amico Serge ha comprato un quadro annuncia Marc, da solo in scena, ad apertura di sipario. È una tela di circa un metro e sessanta per un metro e venti, dipinta di bianco. Il fondo e bianco, e strizzando gli occhi si possono intravedere delle sottili filettature diagonali, bianche. Subito dopo Marc viene a sapere dallo stesso Serge che il quadro bianco a righe bianche e stato pagato duecentomila franchi: cosa che Marc giudica grottesca, poiche secondo lui e una merda. Un terzo amico, Yvan che ha gia abbastanza guai con i preparativi del suo matrimonio , non prende posizione, venendo accusato dagli altri due di pusillanimita e doppiezza. Cosi, la serata che i tre decidono di trascorrere insieme si trasforma in un regolamento di conti, in un gioco al massacro: il quadro bianco a righe bianche diventa il rivelatore da cui affiorano a poco a poco nevrosi, risentimenti e rivalita, mentre le parole si fanno sempre piu velenose, sempre piu acuminate, fino a ridurre in macerie la fragile impalcatura di un rapporto fondato sull'egoismo, la vanita e l'ipocrisia. Yasmina Reza, di cui conosciamo la penna affilata e lo sguardo chirurgico, tocca in questa commedia nera vette di comica crudelta, si diverte e ci fa divertire perche ridiamo molto, anche se sempre piu a denti stretti, a mano a mano che da sotto la maschera buffa del theatre de boulevard vediamo spuntare la malinconia.

Nel parcheggio di un ristorante una donna accusa lamante, piccolo imprenditore prossimo al fallimento, di aver scelto, per la loro cenetta intima, un posto che gli e stato consigliato dalla moglie; quando finalmente decidono di andare altrove, lui, facendo manovra, investe unanziana signora; niente di grave, tranne il fatto che lanziana signora e li per festeggiare il suo compleanno in compagnia del figlio e della nuora che guarda caso e anche unamica intima della moglie del fedifrago. Lo spunto, da commedia di boulevard, mette in moto linesorabile meccanismo del teatro di Yasmina Reza, il cui virtuosismo sta nel mostrare mediante gesti minimi, battute feroci, plumbei silenzi i patetici contorcimenti dei cinque personaggi, tutti costantemente sullorlo di una crisi di nervi, per mantenere una parvenza di decoro: per fare, appunto, bella figura. Si ride molto, leggendo queste pagine, ma sempre sul filo di unangoscia sottile, di un lancinante interrogativo.

Lo scrittore, ha detto una volta Yasmina Reza, è simile a un alchimista, poiché «prende una materia per crearne un'altra». E proprio in virtù dei poteri alchemici della sua scrittura – mai così e

Yasmina Reza possiede un orecchio assoluto per la musica degli uomini e delle donne, e il talento di riprodurla creando personaggi indimenticabili, di cui mette a nudo i lati comici non meno di quelli patetici. Senza sarcasmo, tiene a precisare lei stessa, ma con profonda empatia, poiche tutti sono minacciati dall'insignificanza e dalla malinconia, dallo sfacelo della vecchiaia e dal tempo, che incessantemente ci sottrae la memoria pur non riuscendo a cancellarla completamente. Ed e cosi anche in questo romanzo, che ci fa entrare nel cuore di una famiglia di origini ebraiche, i Popper, e piu precisamente nei complessi, e non di rado conflittuali, legami fra tre fratelli: Jean, il narratore, quello di mezzo, cresciuto all'ombra del maggiore, il Serge del titolo, un cialtrone bigger than life, inconcludente, superstizioso, scorbutico, scorrettissimo, fragile e seducente; infine Nana, la piu piccola, moralista e petulante. E poi figli, nipoti, mariti, ex amanti, a formare un intreccio di voci corrosivo e scintillante. Le tensioni culmineranno in una resa dei conti che avverra nel corso di una visita ad Auschwitz, tra orde di gente in tenuta semibalneare, canottiere, sneakers colorate, pantaloncini, tutine, abitini a fiori. In un'epoca dove sempre piu si restringe il campo delle cose di cui si puo ridere, ha scritto Franz-Olivier Giesbert Reza non rispetta niente: ne la famiglia, ne il matrimonio, ne la donna, ne il cancro e nemmeno, sacrilegio!, i viaggi "turistici" ad Auschwitz.

Was bedeutet Familie? Was heit judisch sein? Wie umgehen mit Alter, Krankheit, Tod? Yasmina Rezas neuer Roman kreist um groe Fragen.Die Geschwister Popper: Serge, verkrachtes Genie und homme a femmes, Jean, der Vermittler und Ich-Erzahler, und Nana, die verwohnte Jungste mit dem unpassenden spanischen Mann. Eine judische Familie. Nach dem Tod der Mutter entfremdet man sich immer mehr. Zu ihren Lebzeiten hat keiner die alte Frau nach der Shoah und ihren ungarischen Vorfahren gefragt. Jetzt schlagt Serges Tochter Josephine einen Besuch in Auschwitz vor. Virtuos halt Reza das Gleichgewicht zwischen Komik und Tragik, wenn bei der touristischen Besichtigung die Temperamente aufeinanderprallen. Hinter den messerscharfen Dialogen ist es gerade die existenzielle Hilflosigkeit dieser Menschen, die beruhrt.Bissig, zartlich und herzzerreiend komisch interpretiert von Sprecher Peter Jordan.

Yasmina Reza, autora de la celeberrima pieza teatral Arte, entre otras, inició su carrera de narradora con Hammerklavier, una agridulce e inolvidable colección de viñetas autobiográficas en torno al amor, la desdicha y el paso del tiempo, ese gran destructor. Muchos de los personajes son proximos a la autora, como sus hijos o Moira, que da titulo al volumen, la figura del padre –el protagonista de su novela Una desolacion- con quien Yasmina Reza describe una relacion a la vez conflictiva y muy marcada por su amor compartido por la musica y por Hammerklavier, el famoso adagio de Beethoven.

La autora de la aplaudidísima obra teatral Arte debuta en la novela con el monólogo de un padre que al final de su vida se dirige a su hijo para expresarle su rencor contra parientes y amigos, contra la gente con la que se cruza en la calle y sobre todo c

"Chez ma mère, sur sa table de chevet, il y avait une photo de nous trois rigolant enchevêtrés l'un sur l'autre dans une brouette. C'est comme si on nous avait poussés dedans Reza à une vitesse verti

On vient de loin. On fait de notre mieux. Mais parfois on ne sait pas ce qui nous prend." Quelle que soit la forme narrative adoptée (théâtre, roman, récit), Yasmina Reza manie avec beaucoup de fines

" Tu me bravais avec cette ridicule soif d'absolu qu'ont les gens de cet âge et je me disais, le petit est véhément à souhait, il sortira du lot. Mais tu n'es sorti de rien. Les vapeurs de jeunesse passées, tu as repris ta place dans la moyenne. Plus trace de vengeance. Tu as si vite craint pour ta peau, mon pauvre enfant. Comme la cohorte de tes amis les veules, tu sais que tout geste se paye, aussi as-tu choisi d'emblée de ne plus te signaler. Ecarter la souffrance, tel est votre horizon. Ecarter la souffrance, vous tient lieu d'épopée. ".

A mig camí entre la confessió i el testament, Yasmina Reza ha escrit el monòleg lúcid i demolidor d´un home malalt i egoista que viu atrinxerat en un càncer terminal, cansat de les promeses de felicitat que es fabriquen els homes. Però una desolació encara va una mica més enllà: és una crítica, desencisada i edificant, de totes les il·lusions de la vida. Una desolació és una novel.la inclassificable. Si Franz Kafka va escriure La carta al pare, es podria dir que Yasmina Reza ha escrit una carta al fill, una carta igualmente contrària i visceral. Yasmina Reza ha escrit el monòleg lúcid i desencisat d´un pare de família gens exemplar que viu atrinxerat en un càncer terminal, fart de les promeses de felicitat que es fabriquen els seus fills. Amig camí entre la confessió cínica i el testamente desesperat, Una desolació és una diatriba, demolidora i al mateix temps edificant, de totes les dèries i cuites que alimenten la vanitat humana: "ser idiota, ser una mica idiota, noi, no és cosa de diletant dels tròpics. No t´equivoquis. Ser una mica idiota, com a consell, només està destinat a les ànimes complexes. Mira, només el torturat, és a dir, dissortadament el contrari del que tu t´esforces a ser, por copsar el matís fraternalment electiu. A un idiota, no se li recomana que sigui una mica idiota. Ni tampoc a un desaprensiu (el seu cosí germà entre nosaltres). Encara menys a un home feliç. Si és que existeix. Hauria preferit que fossis criminal o terrorista, abans que militant de la felicitat."

A bold literary project. For a year, Yasmina Reza followed, in absolute liberty and with full independence, the new French president Nicolas Sarkozy. This is the portrait, by a great writer, of a man on the quest for power. "Caustic and at times cruel… to be savoured slowly, line by line…" Le Monde "The portrait of a wild beast by a tiger; of a warrior by a conqueror. In this… tragic-comedy there are many a dialogue that the theatre could envy, and that Yasmina Reza stages excellently." Nouvel Observateur "The fabulous portrait of a singular man." Le Parisien "The drama of Nicolas Sarkozy's pursuit of the presidency through the eyes of Yasmina Reza, France's most celebrated playwright." The New York Times