Libros de Folclore catalán, página 3 de 8

Manresa compta amb balls propis per a la imatgeria de la ciutat i per al bestiari del Correfoc; amb quatre esbarts que conreen la dansa tradicional catalana i la divulguen dins i fora del país; i amb un munt de centres de formacio que, des de lensenyament de la dansa classica, han anat evolucionant a noves disciplines dacord amb les darreres tendencies. Tambe, amb el ball esportiu, la ciutat ha conquerit fites importants arreu del mon. De fet, algunes de les escoles mes prestigioses daquesta modalitat de dansa son manresanes.

Els instruments i les músiques són elements que ens remeten a una tradició i a una memòria compartida. La unió arcaica del flabiol i de la gralla solistes amb un grup de balladors que fan sonar pande

La Festa Major dels Blancs i Blaus és la celebració gran de la ciutat de Granollers. Basada en una competició urbana entre colles identificades per dos colors diferents, la festa combina els actes ritualitzats a partir dun enfrontament real, esdevingut llegendari, entre dos rajolers del segle XIX, i les activitats que cada any renoven amb contundencia el programa festiu. La celebracio tambe aposta per una agosarada transposicio delementscarnestoltencs cap al cicle tematic de la Festa Major. Daquesta manera, Granollers ha generat un model propi, envel qual tambe destaquen, per la seva abundancia, els apats comunitaris i, per la seva trajectoria i excel·lencia, les tronades i el castell de focs. Us la presentem amb les paraules i els ulls de dos granollerins que la viuen amb passio i emocio. La Fiesta Mayor de los Blancos y Azules es la celebracion grande de la ciudad de Granollers. Basada en una competicion urbana entre pandillas identificadas por dos colores diferentes, la fiesta combina los actos ritualizados-a partir de un enfrentamiento real, convertido en legendario, entre dos ladrilleros del siglo XIX-, y las actividades que cada año renuevan con contundencia el programa festivo. La celebracion tambien apuesta por una atrevida transposicion de elementscarnestoltencs hacia el ciclo tematico de la Fiesta Mayor. De este modo, Granollers ha generado un modelo propio, Envel que tambien destacan, por su abundancia, las comidas comunitarios y, por su trayectoria y excelencia, las tormentas y el castillo de fuegos. Os la presentamos con las palabras y los ojos de dos granollerenses que la viven con pasion y emocion.

Escriure, publicar, editar un llibre sobre la Setmana Santa tarragonina ha estat una empresa ja assolida i amb nivells de qualitat més que alts, com testimonia la bibliografia existent. Tornar a fer un llibre sobre el tema en el mes classic dels sentits, combinacio de textos amb un clar rerefons historic i religios, amb una seleccio fotografica dalta qualitat, era al nostre parer tornar al que ja shavia fet. Per aquesta rao hem optat per una proposta mes agosarada: la forja dun llibre coral tant en la imatge com en el text. (...) El fet dentendre la Setmana Santa, especialment la de Tarragona, no tan sols com un fet religios, ni tan sols cultural o festiu, ens ha portat a pensar que el millor per fer un llibre sobre el tema es invitar autors que des de diverses perspectives, des de diverses posicions envers la fe (des del catolicisme fins a lagnosticisme passant per lislam i el judaisme) ens parlin del fet de la Setmana Santa, i a un temps que sacostin a ella des doptiques diferents i alhora complementaries, com pot ser des de la literatura, la musica, els mitjans de comunicacio, etc. Si a aquests enfocaments plasmats negre sobre blanc hi afegim les visions que una serie de fotografs de la nostra ciutat tenen sobre la Setmana Santa, doncs tenim aquest llibre. En el cas de la fotografia tambe hem volgut defugir el recorregut classic del que podriem entendre com la Setmana Santa, que podria ser una cronologia iniciada el Dimecres de Cendra i finalitzada el Dilluns de Pasqua, o una visio confraria per confraria de Setmana Santa. Els fotografs ens han donat unes imatges que no tan sols il·lustren aquest recorregut, sino que tambe mostren unes visions i uns detalls que sovint sescapen a les nostres ninetes, per quotidians, per personals, o fins i tot per efimers. Del proleg de Quim Mas Carceller, Joan Menchon Bes i Quim Vendrell Moreno. Escribir, publicar, editar un libro sobre la Semana Santa tarraconense ha

Aquest llibre és una eina prctica per a docents i educadors en general, que conté una quarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral. Inclou un estudi introductori, comentaris i suggeriments pedagògics després de cada conte, així com una classificació d'aquests per edat, valors, llargada i tipus

Amb Amades, tot i el seu taranná bonhomiós i tranquil, tot passa de pressa, no hi ha punts mitjos. S´hi fica de cap a peus. Tot comença i acaba amb una rapidesa inusitada, conseqüéncia de la seva titánica capacitat de treball. El petit Amades del Raval será el millor constructor d´estels del barri, el millor comediant d´ombres xineses i titelles, el millor expert en literatura de canya i cordill a les parades dels Encants... Quan l´any 1909 ingressi a l´Ateneu Enciclopédic Popular, Amades se sentirá com una abella en un paisatge de Gauguin, envoltat d´exótiques flors de coneixement per libar amb la seva natural fogacitat intel·lectual. Des la seva entrada a l´Ateneu Enciclopédic Popular, el neguit que se´ns va encomanar als autors va créixer en intentar seguir-lo a través ja no tan sols dels múltiples ámbits del saber als quals s´apropava, sinó de les mateixes iniciatives que hi va desenvolupar: organització d´excursions marítimes, creació de l´esbart folklóric, fundació de publicacions esperantistes, etc. I el mateix passa quan se li ressegueix la petja en altres institucions a les quals va participar, com el Centre Excursionista de Catalunya o l´Esbart Dansaire, entre d´altres. Cada cop era més clar que el neguit de coneixements que sembla que va empényer sempre la seva vida era de doble direcció: de fora cap endins, peró també des d´ell cap als altres en una clara vocació associacionista i de divulgació del saber.

Aureli Capmany es va interessar sempre per la cultura popular. Des de l’Arxiu Municipal de Barcelonava seguir els costums i les tradicions de la ciutat, i també de Catalunya. En el Calendari de llege

Al llarg de tres generacions, la família Cusiné ha deixat una petja inesborrable en la història castellera. Així, Josep Cusiné Esclasans, fill de Fèlix Cusiné Dolcet _el primer gran aficionat de la nissaga i fidel seguidor de la Vella de Valls_, va ser un dels capdavanters del primer intent seriós de crear una colla castellera a Vilafranca del Penedès, als anys vint del segle passat. Dels seus dos fills, Vicenç va ser un dels primers membres del cos tècnic dels Castellers de Vilafranca i un incondicional dels Nens del Vendrell, mentre que Fèlix es va convertir en un reconegut cronista i estudiós, compromès en la preservació i difusió de la memòria castellera en uns temps molt difícils per a la cultura catalana. Però el llibre va molt més enllà d'una crònica familiar. Els autors han tingut cura de situar els quatre biografiats en el seu context casteller i això els ha dut a investigar a fons els cent anys compresos entre 1876 i 1976 i a treballar amb documents inèdits, sobretot premsa, testimonis orals i imatges. El resultat és un treball amè i rigorós que, a més de posar al dia molts aspectes, fa noves i valuoses aportacions a la història castellera, com ara el coneixement dels nuclis d'aficionats vilafranquins dels anys vint i trenta del segle xx, la fundació i primers anys de vida dels Castellers de Vilafranca i les seves relacions amb els Nens del Vendrell i les colles vallenques, que aleshores pugnaven per l'hegemonia castellera.

Este libro quiere responder qué son, cuando aparecen, cómo eran y qué hacían las águilas procesionales y festivas catalanas y desmontar algunos de los mitos que han circulado por el país sobre la figura del Aguila, tanto en el ambito de la tradicion oral popular como en algunas publicaciones historicas. Se explica como en los siglos XVI y XVII el aguila festiva se difundio y se esparcio por el territorio segun un modelo que aqui se contrasta con fondos de archivo de todo el pais y se acompaña con una cata de noticias ineditas sobre otras aguilas hasta ahora desconocidas.

Sota el títol —d’aparença ben convencional— La nostra estimada sardana, s’amaga la complicitat de dos artistes ben heterodoxos: Marcel Casellas (compositor, i en aquest cas també autor dels textos) i

Fa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres daixa i peixaters vivien de la seva riquesa. Al mar, lestimaven i el temien. Del mar arribava la vida i tambe la mort, per aixo no ens ha destranyar que hagi generat tantes llegendes: sirenes, monstres, mariners perduts, tempestes inesperades, tresors amagats, pirates, contrabandistes i amors incondicionals entre molts altres regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren tambe dexplicar-la. Miquel Martin ha anat pescant les llegendes de la memoria de la gent o de publicacions antigues. Algunes son molt conegudes, daltres inedites. Son laltre tresor de la Costa Brava.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, COM MAI L'HAS VIST NI TE L'HAN EXPLICAT. á FOTOGRAFIES D'ÒSCAR RODBAG á El cavaller, l'heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de "Sant

El llibre analitza el significat del vestit popular i com es diferencia del vestit tradicional, el vestit típic, el vestit regional o el vestit folklòric. Estudia la seva relació amb la identitat nac

True stories become streamlined into legends and legends become compressed via symbols into myths. The St. George of myth was a knight in armor who fought a dragon to save a princess, but the real George never saw a dragon nor did he rescue a princess in distress. We are not even sure he had a horse or possessed a sword.This beautifully-illustrated book, with 13 full page illustrations, relates the often-told story of St George and the dragon, with an afterword that looks at the real meaning of the legend.

Quin dels gairebé mil municipis catalans no té la seva festa major? Quina població renuncia a promoure els seus productes tradicionals? Qui és tan distret com per oblidar els seus orígens ancestrals?Daixo tracta aquest llibre, en que us oferim un recull de cent celebracions, nexplorem la procedencia i nexpliquem el contingut. Potser aleshores gaudirem mes de la truita amb suc, del xato o de la ratafia; vibrarem intensament amb els traginers, els gegants o els gossos datura, i ens emocionarem amb la Dansa de la Mort, la Morisca o les fogueres de Sant Joan. Visqueu on visqueu, sempre tindreu a prop una fira, una festa o una solemnitat per celebrar. No hi falteu!

Arreu dels Països Catalans són molts, i cada vegada més, els músics que fan, de la nostra, una llengua musicada. Aquest llibre vol contribuir a la difusió i promoció de la música catalana i, al matei

Temps era temps, en els orígens de la humanitat, quan tot ens sorprenia i res no tenia cap mena d'explicació, van néixer les rondalles meravelloses per fer-nos una mica més comprensibles els misteris del món i ensenyar-nos a conviure-hi, per mostrar-nos com afrontar les dificultats i les nostres flaqueses, i alhora indicar-nos com ens podem relacionar amb el món exterior i viure en societat, en una societat que canvia cada dia que passa, perquè està viva. Des dels orígens, la tradició oral les va adaptar a l'entorn i als temps que corrien, i és per això que arreu del món els contes tradicionals de cada poble són part de la seva identitat. Les rondalles meravelloses de Catalunya tenen l'essència d'allò que és universal, alhora que responen a la nostra mentalitat individual i col·lectiva. De les nostres rondalles n'aprenem el seny, però també, sobretot, la rauxa, que ens permet confiar joiosament en la màgia de la vida.

Al gener del 2011 la ciutat de Valls, bressol dels castells, va acollir el primer Simposi Casteller dins les Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela, aquest esdeveniment singular que se celebra cada deu anys, els acabats en u. Es l'unic moment que en un sol espai s'hi troben totes les colles castelleres dels Pasos Catalans. A la tradicional actuacio castellera s'hi va sumar un seguit d'activitats, com el Simposi, les actes del qual recull aquest volum, per refermar el valor patrimonial d'aquesta manifestacio de la cultura popular catalana, declarada des del novembre del 2010 Obra Mestra del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. El quilometre zero del mon casteller encetava aquesta convocatoria cientifica amb assistents nacionals i internacionals.

Quaranta-quatre narracions, en les quals uneix la veritat de les històries amb la imaginació. L'autor es fixa en la manera de ser de persones i coses enginyoses, i així explica la vida d'un pobre, ben intel·ligent, amb mal d'ulls, que pidolava pels pobles i es convertia en un honrat i decent alcavot entre els hereus, pubilles i cabalers. Entren, pels ulls, els diferents tipus: des d'un llenyataire, carregat de virtuts i de vicis, fins a les converses per passar el temps, entre el rector i un pixatinters d'una hidrolèctrica, o de l'Ajuntament, com també uns alemanys coneguts per les xaueres i trompades amb cotxes potents. Brots de Pi representa una tisana de la vida moral i rural generada dins aquelles valls. Il·lustracions de Josep Plana