Obra en dos volúmenes. En el ámbito popular y tradicional y de manera generica, el moro ha significado siempre 'el otro', el diferente. Este estudio se propone realizar un catálogo razonado de los entremeses festivos catalanes historicos que versan sobre la alteridad, principalmente sarracena. Aparte de vincular los entremeses con el hecho historico que los contextualiza, ofrece una compilacion de parlamentos sobre estas plasmaciones festivas de la alteridad e incluye un encuentro de musicas empleadas en este contexto.

Una guia imprescindible per no perdre?s cap festa, saber-ne l?origen i celebrar-les com cal.En un món tan accelerat i en que les influencies de fora arriben amb tanta força, aquest llibre recull les festes, tradicions, jocs i cançons catalanes que no s'haurien de perdre. Un llegat de rituals, creences i tabus, celebracions i apats que ens ha conformat com a poble i que ens fa unics i singulars.Quants de nosaltres sabem les cantarelles que tenim per fer cagar el tio, com es fa la crema de Sant Josep, per que ens mengem una mona per Pasqua, com es juga a la xarranca, o que invoquem la nit de Sant Joan?Aqui hi ha les respostes a aquestes i a d'altres preguntes. Una guia imprescindible per no perdre's cap festa, saber-ne l'origen i celebrar-les com cal, i d'aquesta manera continuar preservant-les i traspassar a les noves generacions aquestes tradicions que ens caracteritzen com a poble.a

Aquest cinquè volum conté tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller, entesa com l'expansió d'un fenomen que en l'origen estava limitat a una zona molt concreta de

Aquest sise i últim volum de l'enciclopedia es miscel·lani i tracta de la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l'art (monuments castellers i obres pictoriques), fotografia (del 1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l'actualitat), musica (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça mes emblematica), literatura, llengua i politica. El volum tambe inclou un apartat sobre el Museu Casteller i "La biblioteca castellera", en que la bibliografia sobre castells es presenta classificada tematicament. Un epileg que combina l'experiencia de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusio amb la consecucio, a finals del 2019, de l'anhelat 3 de 9 sense folre a carrec de les dues colles dels Xiquets de Valls clou aquest volum i l'obra, que es complementa amb un detallat index onomastic i toponimic de tot el conjunt.a

En un món tan accelerat i en què les influències de fora arriben amb tanta força, aquest llibre recull les festes, tradicions, jocs i cançons catalanes que no s'haurien de perdre. Un llegat de ritual

''any 2013 es commemoraran 150 anys de pessebrisme associatiu ja que l''origen de l''Associació degana del pessebrisme -l''Associació de Pessebristes de Barcelona- es remunta a l''any 1863. Amb mo

Cambrils festiu és un recorregut pel calendari festiu de Cambrils a través d’una selecció de fotografies i un text divulgatiu, atenent al solstici d’hivern, l’equinocci de primavera, el solstici d’es

No és gens fàcil de definir el fet casteller o una colla castellera: els castells són cultura i integració, són patrimoni i temps lliure. A més a més, la història d’una colla castellera sovint està i

Catálogo de la exposición celebrada en la Capella reial de Santa Çgata de junio a septiembre de 2022, una invitación a redescubrir el Corpus y visibilizar su importante legado artístico, cultural y festivo, con motivo de la conmemoracion de los siete siglos de la primera referencia sobre la procesion del Corpus en la ciudad de Barcelona. El Corpus es una de las grandes celebraciones a lo largo del pais y su modelo ha influido sobre un gran numero de fiestas en Catalunya. Esta festividad, que se celebra el jueves siguiente a la octava de Pentecostes, en que acaba el tiempo de Pascua, cierra los rituales propios de la primavera y abre las puertas al verano. Surgio por la necesidad de dedicar una celebracion a la eucaristia, es decir, el ritual que hizo Jesus para compartir el pan y el vino entre sus discipulos durante la ultima cena el Jueves Santo.

La paraula"Calidoscopi"ve del grec antic"kalós", que vol dir bella,"éidos", imatge, i"scopéo", observar. Per tant, observar la bella imatge que ens ha deixat la història a Llívia és el seu objectiu.\

SelecciÓ dels materials recollits per Joan Tomà s arribats a lâ??Obra del CanÚoner Popular de Catalunya. En bona part procedeixen del famÓs â??Hereu Millâ??. Altres sÓn de dones asilades a la Casa de Caritat.

Obra ilustrada sobre la sardana que ofrece una recopilación de su trayectoria histórica, define las características de esta danza, de su música y de su tecnica e investiga su proyección social y su relacion con el mundo literario y artistico. Un apendice final indica la forma de bailarla, los distintos estilos y la cuenta y la reparticion de la danza.

UN ATLES FANTÀSTIC QUE AGRUPA, PER PRIMERA VEGADA, ELS INDRETS CATALANS DE LLEGENDA La realitat no és el que els sentits ens inviten a creure. La realitat cal discernir-la, interpretar-la. En conseq

La cultura popular catalana no es pot entendre sense l'aportació de l'Arxiu Joan Amades. La seva riquesa i diversitat són un preuat tresor, format per valuoses peces que ens expliquen les formes de vida dels nostres avantpassats. Ara, de la mà dels millors especialistes, podem valorar aquest tresor visual en tota la seva dimensió i entendre molt més les possibilitats insospitades de les imatges gràfiques i virtuals que ens envolten. Aquesta obra s'ha desenvolupat a partir de l'exposició Imatgeria Popular. La Col•lecció d'Imatge Impresa de l'Arxiu Joan Amades que ha fet el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, en ocasió del cinquantè aniversari de la mort d'aquest recordat folklorista.

No hi ha dubte que la nit de Sant Joan, vinculada al solstici d'estiu i amb orígens ancestrals, és la més màgica de l'any. A Barcelona també, amb documents que en parlen ja al segle XV. Aquest és el

En el cabalós riu de les llegendes, Girona, ciutat creuada per rius, hi té un lloc ben guanyat. La Torre Gironella, la Catedral, la Col•legiata i el Call, peró també altres indrets menys espectaculars, el carrer del Llop, la Font den Pericot, el Pont Major i el del Dimoni o el carrer Argenteria, configuren un itinerari de pedra i records per on avancen agafats de la má, en una corrua fantástica, Gerió, Carlemany, Sant Narcís, Sant Feliu o el Cap dEstopes, la Tolrana, la Bruixa de la Catedral, la Lleona o el Tarlá. Aquest llibre els convoca de nou, a tots ells i a uns quants més, i convida els gironins i els foranis a afegir-se a la corrua i, en passar les págines, a reviure els fets que els han convertit en llegendaris.