Libros de Cataluña, página 23 de 180

Manel Barceló i Llaberia, fou una persona polifacètica que va ocupar el c�rrec de secretari municipal a més de participar activament en la vida associativa de la localitat. La import�ncia del c�rrec

Onze personañitats rellevants de la intel·lectualitat catalana expressen la seva franca opinió al voltant d´aspectes punyents de la contemporaneïtat. Les seves valoracions crítiques ofereixen una diagnosi lúcida i estimulant per comprendre millor la societat i cultura catalanes del segle XXI.

Un recorregut per la història de Barcelona a través dels edificis de la Universitat Pompeu Fabra.

La primera part tracta del període revolucionari i les Patrulles de Control, la segona i tercera narren el paper de la Generalitat i l'intent d'assassinat de Lluís Companys per part de membres del govern, i la quarta part conte escrits sobre els conflictes als pobles i comarques d arreu de Catalunya.

Aquest llibre és fruit de la curiositat... o potser de la ignorància. Passejant per Reus, moltes vegades m'havia trobat en un carrer dedicat a algú que no havia sentit anomenar mai, o del qual no sab

Est obra és una nova aportació de Lluís Bertomeu i Camós a aquest corrent ideológic en el nostre petit pais.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Arguments per al debat sobre la independència de CatalunyaPremi dassaig breu IRLA 2010La independència ha estat un procés polític molt freqüent en els darrers 50 anys. Les Nacions Unides, per exemple

Constata la pervivencia de la consciencia comarcal lluçanesa fins als nostres dies. La creacio de la sotsvegueria obei a una reivindicacio popular per deslliurar-se de lopressio senyorial i, daquesta manera, assolir una plena autonomia. Nomes el Decret de Nova Planta (1716) estronca aquesta experiencia politica. El llibre esta articulat entorn de tres eixos: les activitats economiques i la demografia, la cultura i la religiositat popular, i els aspectes politics i militars

Un libro sorprendentemente por la amplitud de su enfoque original por la variedad de registros históricos que utiliza, innovador por la atención que dedica a aspectos hasta hoy poco contemplados a la hora de revisar la relacion entre Cataluña y España. La aportacion magistral de un gran ihistoriador de nuestro tiempo.

El camp d’Argelers és, avui dia, una icona viva en la memòria col·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l’exili. Es pot afirmar q

El fenomen de l'estraperlo va marcar la vida a l'Espanya dels anys quaranta. La periodista Laura de Andrés ens submergeix en el món de privacions i racionament de la postguerra i en l'aparició de l'estraperlo. Des de l'entrada dels nacionals a Barcelona fins al final de l'autarquia. Del camp a la ciutat. De la pura subsistència als articles de luxe. Els que el van patir i els que s'hi van fer rics. La investigació de Laura de Andrés recull la veu d'aquells que s'hi van trobar i que volen explicar la seva vivència perquè no quedi impune en l'oblit i ofereix un quadre viu i complet d'una de les realitats més dures del franquisme.

Un llibre d''emocions intensíssimes, de sentiments enfrontats. La publicació d''Amb ulls de nena va fer que, amb més de vuitanta anys, Encarnació Martorell passés a ser àmpliament coneguda pel gran

Entre els mesos doctubre de 1936 i abril de 1937, la majoria de comarques catalanes foren lescenari de nombrosos conflictes i duna lluita aferrissada que desembocaria en els Fets de Maig. El Govern dunitat encapçalat antifeixista sorienta cap el redreçament de la Revolucio i la recomposicio de laparell de lEstat a traves de la dissolucio dels comites i la reorganitzacio municipal. Aquestes mesures tindrien continuitat en els decrets de SAgaro i la recomposicio de lordre public.

Proposem un recorregut per la historia de Tarragona i el seu port, donant el protagonisme específic a un bon grup de confinats que van arribar des de molts llocs diferents: Cartagena, Barcelona, Saragossa, Ceuta, Madrid, Burgos, Canaries, etc. i que van ser allotjats a quatre espais, habilitats expressament per acollir-los: les quadres del Castell del Patriarca, el penal del Miracle, el penal de la Pedrera i l'esglesia del convent de sant Francesc. Es tractaen temes mes generals com les condemnes, l'eleccio de presos, els trasllats o les llicenciatures, i fins hi tot, l'organitzacio del presidi, fent al·lusio al personal treballador i a les funcions executades per cadascun d'ells. De forma mes concreta, es parla dels dos penals esmentats i la seva trajectoria dins el context de les obres. Tambe hem intentat reconstruir la mitjana de penats que van treballar al port cada any. Els resultats son força relatius, ja que no tots els presos del penal sortien a obra, depenia de la seva condemna, pero tambe de les feines que calia desenvolupar en cada quinzena.