Libros de Teatro en catalán, página 8 de 61

Peripècies a la cort ens transporta a l’època medieval del Tirant lo Blanc. L’emoció està garantida amb les divertides aventures i desventures d’un filòsof que ajuda el rei a resoldre els conflictes,

Juana, Juana I de Castilla, «Juana la Loca», hija de los Reyes Católicos y la única heredera legítima de las coronas de Castilla y Aragón, padeció una vida de soledad y encarcelamiento. La suya es un

Recuperació d'una obra dramàtica en català del segle XVII, de gran interes pel seu caràcter barroc i pel fenomen de la parodia que reflecteix.

Diu la tradició que el Comte Arnau cavalca en la nit fosca, damunt d’un cavall negre, amb la cua i la crinera en flames. Cavalca entre la puresa d’un mythos engendrat per una tradició primerenca, ora

Un, i una, es pot despullar de moltes maneres. Una stripper de 27 anys es pot despullar lentament, eròticament, davant d’una webcam. Però un, i una, també es pot despullar sense treure’s ni una peça

A La sala despera tot gira al voltant de lencontre fortuit de tres personatges en un sanatori (manicomi?) que es converteix en espai mental i metaforic, un no-lloc de blancor antiseptica inquietant en que les tres veus visibles (mes una dinvisible), situades a la periferia, esdevenen un altaveu duna lucidesa espaterrant. Una sala despera sense esperança on hi te lloc lexploracio de labsurd de la vida mundana, la indigestio dels sentiments humans, la certesa en lescepticisme i el desvirtuament de la rao. Un text de dialegs enginyosos i monolegs delirants; de to amargant i profundament ironic. De la riota sorneguera al cinisme distingit passant per un sentit critic amb punteria i sense concessions. La sala despera es un balsam. Es latzucac de la consciencia. La ruina de la comedia. En La sala de espera todo gira alrededor del encuentro fortuito de tres personajes en un sanatorio (manicomio?) Que se convierte en espacio mental y metaforico, un no-lugar de blancura antiseptica inquietante en que las tres voces visibles (mas una de invisible), situadas en la periferia, se convierten en un altavoz de una lucidez estupenda. Una sala de espera sin esperanza donde tiene lugar la exploracion del absurdo de la vida mundana, la indigestion de los sentimientos humanos, la certeza en el escepticismo y el desvirtuament de la razon. Un texto de dialogos ingeniosos y monologos delirantes; de tono amargo y profundamente ironico. De la burla socarrona al cinismo distinguido pasando por un sentido critico con punteria y sin concesiones. La sala de espera es un balsamo. Es el callejon sin salida de la conciencia. La ruina de la comedia.

L’acció transcorre en una casa de platja, prop de Los Angeles, EUA, entre la tardor de 1960 i l’hivern de 1963.El Teddy –un prestigiós escriptor- visita la Maggie per dir-li que li han comprat els dr

La violència entre dues comunitats que comparteixen una mateixa terra ve de lluny. Probablement quasi ningú recorda des de quan ni fins i tot el primer perquè. És atiada per fonamentalismes dels dos

Amb música d’Agustí Charles, l’òpera de cambra La Cuzzoni és el retrat decadent d’una de les primeres dives de la història de l’òpera i musa de Händel. El llibret ens presenta la cantant al final de

El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, va rebre el premi Josep Maria de Sagarra el 1968 i va ser publicada per primera vegada el 1970, any en que fou estrenada al Teatre lAliança del Poblenou. Despres es va presentar al Teatre Capsa de Barcelona, on sen van fer mes de mil representacions. Ha estat portada a escena en multiples ocasions, per tota la geografia catalana, en teatres comercials o interpretada per grups daficionats. Es una satira sobre la corrupcio politica i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins dironia, llesta per ser servida en qualsevol epoca de lany, i tan valida ara com quan es va estrenar. Lestudi introductori, les propostes de treball i els comentaris de text, han anat a cura de Carme Ballus, escriptora i professora de llengua catalana a lIES A. Cumella de Granollers.

Lluita de cacics o l’elecció de regidors, sainet de mals costums(1902) és una obreta de teatre deliciosa a ulls del segle XXI, ons’explica la tècnica municipal de corrupció de finals de segleXIX en l

Catalunya, principis del segle xx. El Doctor Muntaner, psiquiatreespecialitzat en la “degeneració sexual”, rep l’encàrrec de “guarir” enRoger Masvidal, l’hereu homosexual d’una rància família aristoc

Li diuen el concert del segle. L'esdeveniment del segle. Els artistes més importants del nostre temps s'han reunit per a una ocasió única. Les entrades, vint-mil, es van esgotar cinquanta-tres segons despres de posar-se a la venda. No son ni Mozart, ni Beethoven, ni Bach, pero la gent els adora. Es musica de merda, si, i tot i aixo el public els admira i la premsa els riu totes les gracies. Poques hores abans de l'esdeveniment, te lloc una nova entrevista. L'Èric, l'interpret de la famosissima canço Boom Boom Boom, se sotmetra a les previsibles preguntes de dos periodistes amb la despreocupacio habitual. Pero avui no li riuran les gracies. Avui, per primera vegada, algu dira prou a l'estupidesa de l'Èric. I a l'estupidesa dels seus seguidors. I a l'estupidesa de la humanitat sencera.

El protagonista d'Abans que pugi el teló és un actor que es troba en el darrer tram de la seva vida, una mena d'heroi romàntic que veu com el món canvia a una velocitat que ell ja no pot seguir. El t

Teatro