D.H. Lawrence (Nottinghamshire, 1885 - Vence, 1930).Procedent d'una família proletària de Nottinghamshire, es va graduar a la Universitat de Notthingam el 1908 i tres anys més tard va publicar la seva primera novel·la. El seu passat humil és present en totes les seves obres, en què sovint trobem una reflexió sobre els efectes deshumanitzadors de la modernitat i la industrialització. La seva producció també va estar marcada per la Gran Guerra, a la qual es va oposar fermament. De tota manera, si un aspecte caracteritza els seus llibres és la sexualitat dels seus personatges, un aspecte molt polèmic i que li va causar molts problemes amb la censura de l’època, fins al punt que va decidir marxar d’Anglaterra i viatjar per Itàlia, Austràlia, els Estats Units, Mèxic i França... on va acabar morint de tuberculosi. Encara que en el moment de la seva mort la seva imatge pública era quasi la d'un pornògraf que havia desaprofitat el seu considerable talent, E. M. Forster, en l’obituari que va escriure per a ell, va defensar la seva reputació i el va descriure com “el novel·lista més imaginatiu de la nostra generació”. Amb el temps, la figura de Lawrence s'ha consolidat en la d'un pensador visionari i un gran representant del modernisme en el marc de la literatura anglesa.
Gilles Deleuze nació en París en 1925. Fue profesor de Filosofía en la Sorbonne y es autor de varios libros, entre ellos, Nietzsche y la filosofía, La filosofía crítica de Kant, Proust y los signos, Spinoza: filosofía práctica, La lógica del sentido, La imagen-tiempo y, en colaboración con Félix Guattari, El anti-Edipo, obra que le dio a conocer mundialmente y le convirtió en uno de los filósofos más polémicos de la década de 1960. Deleuze es una figura clave de la filosofía posestructuralista francesa. Considerado empirista y vitalista, su obra, que se basa en conceptos como la multiplicidad, el constructivismo, la diferencia y el deseo, se aleja sustancialmente de las principales tradiciones del pensamiento continental del siglo xx y le sitúan como una figura influyente en las consideraciones actuales sobre la sociedad, la creatividad y la subjetividad. Deleuze escribió sobre Spinoza, Nietzsche, Kant, Leibniz entre otros, entre los que también contaban autores y obras literarias, el cine y el arte. Deleuze afirmaba que no escribía «sobre» arte, literatura o cine, sino que emprendía «encuentros» filosóficos que le llevaban a nuevos conceptos. Como constructivista, era categórico al afirmar que los filósofos son creadores y que cada lectura de la filosofía, o cada encuentro filosófico, debería inspirar nuevos conceptos.