Barioná és el líder dels jueus de Bethsur, un llogaret pròxim a Betlem. Odia als romans i rep amb escepticisme el relat d'uns pastors que asseguren que un ángel els ha anunciat el naixement del Messies en un estable pròxim. Barioná és un home sense esperança, derrotat, sense cap il·lusió pel futur. Ni tan sols l'embarás de la seva esposa Sara alleuja els seus pensaments ombrívols i pessimistes. També ell havia anhelat l'aparició del Messies, però no la d'un nen desvalgut. "Si un Déu s'hagués fet home per mi li confessa al procurador Lelius, li estimaria excloent a tots els altres, hi hauria entre Ell i jo alguna cosa així com un llaç de sang, i no tindria prou vida per a demostrar-li el meu agra¯ment: no soc un ingrat. Però, quin Déu seria prou boig per a això?". Baltasar li explica amb paciéncia que Déu ha baixat a la Terra per ell, que ha volgut dur a terme aquesta bogeria encara que li costi creure-ho, que per això qualsevol home és ja molt més del que aspirava a ser, que el naixement de Jesús és causa d'esperança i confereix al sofriment el seu veritable sentit. "Per a aquell que espera, tot seran somriures i el món li será donat com un regal", li diu. Tornen a trobar-se al final del llibret, quan ja molts ve¯ns de la zona s'han reunit joiosos a
Ficha técnica
Traductor: Elisenda Nierga Frisach
Editorial: Albada
ISBN: 9788487023712
Idioma: Catalán
Número de páginas: 144
Tiempo de lectura:
3h 21m
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
Fecha de lanzamiento: 16/12/2024
Año de edición: 2024
Plaza de edición: Barcelona
Alto: 19.0 cm
Ancho: 12.5 cm
Peso: 153.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Jean-Paul Sartre
París, (1905-1980). Jean-Paul Sartre, filósofo y escritor, fue un precoz lector de los clásicos franceses. Su amistad con Paul Nizan, su relación con Simone de Beauvoir y su viaje a Alemania, donde entró en contacto con la filosofía de Heiddeger, resultaron decisivas en el posterior devenir de su obra. En la década de los treinta se convirtió en el símbolo del existencialismo francés, para más tarde iniciar un acercamiento receloso al comunismo. Siempre desde una posición rebelde, en sus últimas creaciones propuso una reconciliación del materialismo dialéctico con el existencialismo.