(Catalunya, 1845-1902) Máximo poeta del renacimiento literario catalán iniciado en el siglo XIX (la «Renaixença»). Todavía estudiante, obtuvo dos premios en los Juegos Florales de 1865. Ordenado sacerdote en 1870, vivió unos años de penalidades hasta que en 1876 entra como limosnero en la casa de don Antonio López López, primer marqués de Comillas.Estos años de tranquilidad y de recuperación física le permitieron concluir un poema que maduraba desde sus años de seminarista, L'Atlàntida, de grandiosa concepción. Heredero sobre todo del Romanticismo, Verdaguer auna diversas artes y tradiciones, acercando al lector a su patria catalana, mediante la lengua, la poética y el imaginario comunes de su tiempo.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003) va ser un dels poetes catalans més importants del segle XX. Autor d’una quarantena de poemaris, la seva obra i trajectòria va ser premiada en nombroses ocasions, i els seus poemes han estat traduïts a més d’una desena de llengües. La seva poesia és introspectiva i intimista, i també es caracteritza per parlar de l’amor o de la malaltia que l’afectà durament en els darrers anys de la seva vida. Martí i Pol tingué una estreta relació amb Andorra, tant pels parents i amics que residien al Principat, com per les seves llargues estades als estius, en els quals visitava tots els racons de les Valls. Va ser durant el seu sojorn al país l’any 1982 quan l’escriptor Antoni Morell li va proposar d’escriure sobre Andorra, una proposta que es va traduir en el poemari que teniu a les mans i que publicà la desapareguda editorial Serra Airosa el 1984. L’obra va tenir dues edicions més a finals dels vuitanta i a principis dels noranta per part d’Edicions 62, però d’aleshores feia trenta anys que no es reeditava.