L’art de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat d’erotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet».
L’obra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens n’obrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de l’erotisme en la història de l’art (Giorgione, Rubens, Ausiàs March…), guanyadora del premi d’assaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de l’academicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc d’un assaig presenten tesines universitàries»; d’això és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit d’un pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.
Ficha técnica
Prologuista: Susanna Rafart
Editorial: Comanegra
ISBN: 9791387969127
Idioma: Catalán
Número de páginas: 168
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 21/01/2026
Año de edición: 2026
Plaza de edición: Barcelona
Número: 15
Alto: 21.0 cm
Ancho: 14.0 cm
Grueso: 0.7 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Gerard Vergés
Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014) ha estat un poeta molt celebrat, autor d’una obra que pot semblar escassa, però que ha de ser considerada d’entre les més sòlides i interessants de la lírica catalana de les darreres dècades del segle XX. Doctor en farmàcia, Vergés ha estat un humanista en el sentit més ampli del terme, atret pel món dels clàssics –des dels grecs i llatins fins als medievals i renaixentistes-, però també per la modernitat. Va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or per la seva traducció dels Sonets de Shakespeare. El seu debut com a poeta es va produir amb L'ombra rogenca de la lloba, premi Carles Riba del 1981. La seva poesia completa ha estat traduïda al castellà per Ramón García Mateos en el volum La raíz de la mandrágora (2005). Fou col·laborador habitual del diari Avui. La seva carrera l'ha dut a merèixer la Creu de Sant Jordi l'any 1997.