_L'alegria_ neix de l'experiència de la Primera Guerra Mundial, que Ungaretti va viure com a soldat d'infanteria voluntari. El dolor l'acosta a l'essència humana individual i col·lectiva. Amb una profunda emotivitat equilibra l'horror de la guerra amb una lluminositat i una mirada de celebració sobre el món i la vida feta des la meravella de la contemplació d'un mateix i del que l'envolta. El llibre inicia la poètica ungarettiana de concentració, reduint la sintaxi a allò essencial i usant la paraula aïllada per trobar-ne el sentit radical amb la màxima intensitat de significat. Els poemes, d'un estil fragmentari i fulgurant, van revolucionar el concepte de vers sota patrons fonamentalment rítmics i musicals i amb l'analogia i la juxtaposició com a principals recursos retòrics. Textos com esclats de llum que arriben directament al sentiment i al sentit. El poeta no és més que un home senzill que amb l'escriptura dona veu al lector i li ofereix profundes revelacions. Com va escriure Pier Paolo Pasolini, «la història de la poesia d'Ungaretti es desplega [...] al bell mig de la història de la poesia del segle xx».
Ficha técnica
Traductor: Jordi Domènech Soteras
Editorial: Eumo Editorial Sau
ISBN: 9788497667807
Idioma: Catalán
Número de páginas: 160
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 05/10/2022
Año de edición: 2022
Plaza de edición: Es
Colección:
Jardins de Samarcanda
Jardins de Samarcanda
Alto: 19.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Giuseppe Ungaretti
Giuseppe Ungaretti (Alexandria, 1888 ? Milà, 1970) és un dels poetes essencials del Novecento italià, precursor de l'hermetisme. El 1912 es trasllada a París, on aprofundeix en el coneixement dels simbolistes, sobretot de Baudelaire i Mallarmé. El 1914 s'allista a l'exèrcit italià en la Primera Guerra Mundial. D'aquesta experiència en sorgeixen dos llibres que recollirà a _L'allegria_. Després de fer de periodista i conferenciant, el 1936 accepta la càtedra de Llengua i literatura italianes a la Universitat de São Paulo. La mort del seu germà i del seu fill, de nou anys, s'ajunta al dolor de la Segona Guerra Mundial, que viu a Itàlia, i li fan escriure _Il dolore_ (en aquesta mateixa col·lecció). El 1943 és nomenat Acadèmic d'Itàlia i el 1963 és elegit resident de la Comunitat Europea d'Escriptors. El 1977, set anys després de la seva mort, es publica la poesia completa sota el títol Vita d'un uomo.