📗 Libro en catalán L ESPERIT DEL TEMPS

mipedtor

07/03/2026

Tapa dura

"L’esperit del temps" és una novel·la dura, ambiciosa i profundament inquietant que segueix la trajectòria d’un metge —en realitat un filòsof i veterinari especialitzat en aus— la vida del qual acaba entrellaçant-se amb l’ascens del nazisme. A partir dels seus estudis sobre oques, el protagonista desenvolupa unes teories darwinistes que, quasi sense adonar-se’n, són apropiades pel règim per justificar la eugenèsia, la supremacia de la raça ària i l’eliminació de col·lectius considerats “indesitjables”. Domínguez mostra amb una precisió colpidora com la ciència pot ser manipulada fins a convertir-se en un instrument ideològic devastador. La novel·la parteix d’un plantejament narratiu molt potent: uns militars russos obliguen els presoners nazis capturats —entre ells el protagonista— a redactar un testimoni detallat de la seua vida i del seu paper durant la guerra. Aquest recurs permet seguir la confessió del personatge des dels seus anys universitaris fins a la seua implicació en els engranatges del règim, i assistir a la seua progressiva deriva moral. La veu del protagonista, sempre racional i aparentment justificada, fa encara més inquietant el seu descens cap a la col·laboració amb les polítiques de selecció racial i extermini. Un dels aspectes més durs del llibre és la descripció dels estudis realitzats sobre xiquets segrestats en pobles i ciutats eslaves. El règim analitzava els seus trets físics, la capacitat per parlar alemany i la disposició a abandonar la seua llengua i cultura per determinar si podien ser germanitzats. Alguns acabaven en famílies alemanyes; altres, en camps de concentració o d’extermini. Domínguez no cau en el morbo, però tampoc edulcora la realitat: exposa amb claredat allò que la història ja ha deixat documentat. I ho fa mostrant com aquell “esperit del temps” va permetre les accions més fosques i vergonyoses de la humanitat, el mateix esperit que anys després portaria el protagonista a rebre el Premi Nobel de Medicina. No és una novel·la per a tots els públics, precisament per la duresa del seu contingut. Però Domínguez manté sempre el focus en la dimensió ètica i històrica, evitant l’excés i prioritzant la reflexió. El treball de documentació és impressionant: en les notes finals detalla els viatges als escenaris reals i la quantitat de material consultat, demostrant un coneixement profund del període i, especialment, de la eugenèsia, un camp que connecta amb la seua pròpia formació científica. Com ja passava a "La sega", Domínguez torna a explorar el feixisme, aquesta vegada des del cor del nazisme. Ho fa amb una prosa fluida, precisa i gens feixuga, capaç d’equilibrar rigor i agilitat narrativa. Encara que alguns passatges poden resultar extensos, la novel·la es manté sòlida gràcies a la coherència dels personatges i a la claredat expositiva. Domínguez confirma ser un narrador solvent i molt conscient del pes moral del que conta. La seua recent "Ingrata pàtria", centrada en el doctor Peset Aleixandre, reforça la idea que està construint un corpus literari profundament compromés amb la memòria històrica i la reflexió sobre els totalitarismes. Una lectura exigent, però necessària, que deixa una empremta profunda i convida a pensar en com les idees, quan es deslliguen de l’ètica, poden convertir-se en armes terribles.

Honorat Ros R

03/12/2020

Tapa dura

és una reflexió sobre el paper dels científics i els nazisme.