Per a Duras, la literatura ha d''abordar tot allò que és prohibit, que incomoda, tot el que és insuportable i escandalós, com ho és l''escriptor amb la seva vida. L''home que seu al passadís és segurament la seva obra més incompresa i també la més radical. Brevíssima, sensual i el·líptica, mostra els desequilibris del desig més malmenat, així com els intents de donar-hi una sortida, que mai no arriba a ser tal. Un home seu dins la fosca d''un passadís i una dona està estirada al bater del sol, a unes poques passes d''ell, davant per davant, abandonats en un paisatge asiàtic. Aquest llibre mira d''estimbar-s''hi.
Ficha técnica
Editorial: Editorial Afers, S.L.
ISBN: 9788418618499
Idioma: Catalán
Número de páginas: 106
Tiempo de lectura:
2h 26m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/02/2023
Año de edición: 2023
Colección:
Narrativa
Narrativa
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.