De la Granadella a Barcelona, del carrer Hospital al passeig de Sant Joan, de lescola de les monges als escolapis de la ronda Sant Pau, del Liceu a la fàbrica de caramels, de les sortides als cinemes Florida als estius a Gironella...
Els records de Josep M. Benet i Jornet ens traslladen als anys de la postguerra, una època grisa marcada per les carències en què la millor joguina era una imaginació desperta. Aquestes són les memòries dun infant enginyós que amb els anys es convertiria en un gran mestre titellaire, el dramaturg més popular del nostre país.
«Als aparadors de les botigues de joguines nhi havia molt sovint, de teatrets. Una botiga del carrer Riera Alta, gairebé tocant a la ronda, en mostrava un a laparador. Jo anava amb el papa i em vaig embadalir
mirant pel vidre de laparador un teatret. Al papa li va fer gràcia el meu enlluernament. I sacostava el meu sant i per la cara del papa vaig intuir que potser sí, que vés a saber »
Ficha técnica
Editorial: Ara Llibres
ISBN: 9788416154012
Idioma: Catalán
Número de páginas: 168
Tiempo de lectura:
3h 56m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 02/06/2014
Año de edición: 2014
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
D'on vinc
D'on vinc
Peso: 198.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Josep M. Benet i Jornet
Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és dramaturg, guionista i un dels escriptors que ha marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya, tant als escenaris com a la petita pantalla. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys seixanta amb Una vella, coneguda olor (1964).La seva llarga trajectòria teatral consta de més de quaranta-cinc obres que es mouen entre el teatre realista i simbolista. Edicions 62 ha publicat amb èxit Revolta de bruixes (1977), La desaparició de Wendy o Supertot (1975) i més recentment Soterrani (2008). Com a guionista destaca la seva dedicació als espais dramàtics produïts per Televisió de Catalunya, com ara els serials Poble Nou (1994), Nissaga de poder (1996-1998) i més recentment Ventdelplà (2005-2010) o l'adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda Mirall trencat (2002).Ha obtingut, entre d'altres, el Premi Nacional de les Arts Escèniques (1991), el Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 i el Premio Nacional de Literatura Dramàtica 1995.