Una utopia és una obra de caràcter imaginari que comprèn la narració d'un viatge, la descripció d'un país exòtic i l'exposició d'un sistema social inconegut. La Ciutat del Sol és una utopia en sentit estricte, és a dir, una proposta doctrinal relativa a una societat ideal. L'obra té forma de diàleg entre un genovès, antic pilot de Colom, i un hospitaler, en el qual el primer informa àmpliament sobre la seua estada a la Ciutat del Sol, amb referències detallades a l'organització de l'espai físic, l'estructura social i política, la religió i les formes de convivència, en què destaca l'igualitarisme, la comunitat de dones o el paper de l'astronomia i l'astrologia. La Ciutat del Sol és una utopia pura i seriosa. Representa una societat que es vol perfecta, una teocràcia amb un príncep elegit entre pocs, una comunitat jerarquitzada i subjecta a normes, que recorden els ordes monàstics o les regles militars. És també una antítesi, que mostra els abusos i les injustícies de la societat real. En definitiva, una crítica de la societat existent i l'auguri d'una nova edat d'or. Tot i la diferència d'època i context intel·lectual, hom pot trobar denominadors comuns amb determinades propostes del socialisme utòpic, com ara la igualtat de tipus comunista, l'elevació humana per mitjà de l'educació, la creació de condicions per a una vida segura i solidària a través d'uns serveis públics accessibles per a tothom i d'un urbanisme apropiat.
Ficha técnica
Traductor: Antoni Seva
Editorial: Publicacions de la Universitat de València
ISBN: 9788437064352
Idioma: Catalán
Número de páginas: 136
Tiempo de lectura:
3h 9m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/01/2006
Año de edición: 2006
Plaza de edición: València
Colección:
Breviaris
Breviaris
Número: 9
Alto: 18.0 cm
Ancho: 10.5 cm
Peso: 130.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por TOMASSO CAMPANELLA
Tommaso Campanella (Stilo, Italia, 1568-París, 1639). Filósofo italiano. Ingresó muy joven en la orden de los dominicos y estudió matemáticas, filosofía y derecho. En 1599 organizó una revuelta campesina que perseguía la instauración de una república teocrática, por la que sufrió diversos procesos eclesiásticos y una condena a cadena perpetua, de la que finalmente fue liberado en 1634 por Urbano VIII. Durante los años de condena escribió lo esencial de su obra: Metaphysica, Monarchia Messiae, Atheismus triomphatus y Philosophia rationalis, y preparó la obra más representativa de su pensamiento, La ciudad del sol (1623). Esta última, estrechamente vinculada al movimiento de la Contrarreforma, proyecta un sistema sociopolítico centrado en la idea de una religión natural, es decir, de una religión fundamentada filosóficamente.