Làmbit territorial de la llengua catalana acull una quantitat ingent de tensions disgregadores que la fan especialment vulnerable en un món global que es regeix amb criteris de mercat. Tot i que daquest funcionament tribal, no nés exempt cap dels set territoris de la comunitat lingüística, el cas valencià, per intensitat i tradició, deu ser el que ha concitat més reflexió. Lautor, amb lhoritzó sempre present de lestabliment peremptori duna comunitat cultural sòlidament travada, ens ofereix interpretacions reeixides de les dinàmiques comunicatives que senyoregen lecosistema valencià. I ho fa centrant latenció, ara en qüestions referides a la planificació del corpus (codificació i estandardització), ara en qüestions relacionades amb la planificació de lestatus (matriu legal i valorativa; vitalitat i ús de la llengua). La imbricació de totes dues perspectives danàlisi planteja de manera descarnada les conseqüències dramàtiques dun procés dindividuació que retroalimenta la minorització creixent de la varietat valenciana en el seu territori històric.