Sinopsis de OBRA CATALANA EUGENI D ORS: GLOSARI 1908-1909
«El Glosari, en mans dels seus llegidors i col·leccionadors, serà, al mateix temps, un arxiu d’història on es recullin els fets cabdals i els noms dels personatges realment sobresortints d’aquest segle; una enciclopèdia del pensament modern amb notícia i comentari dels corrents que agiten el món i de les obres que han deixat rastre en la cultura; un sistema de filosofia on es continua la tradició del pensar propi de la terra; un tractat d’estètica, guia d’artistes; un relat de viatges per les ciutats d’Europa i els paisatges d’Àfrica; un poema civil on són plaents episodis les novel·les de l’Estudiant viatger, de La Donzella Curiosa, de La Ben Plantada; un manual de política en el qual el Catalanisme és expressat segons un criteri modern i tot expansiu; una preceptiva de Moral, d’Educació, de Ciutadania; un llibre de pietat, a voltes, on ressona la veu de sant Francesc de Sales o d’una Beata Margarida; un llibre d’humor sovint, en el qual la ciència somriu; un llibre de combat, sempre.»
Ficha técnica
Editorial: Quaderns Crema S.A.
ISBN: 9788477273295
Idioma: Catalán
Número de páginas: 848
Tiempo de lectura:
20h 22m
Encuadernación: Tapa dura
Fecha de lanzamiento: 01/01/2001
Año de edición: 2001
Plaza de edición: Es
Colección:
Obra Catalana d'Eugeni d'Ors
Obra Catalana d'Eugeni d'Ors
Número: 3
Alto: 21.0 cm
Ancho: 15.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Eugenio D'Ors
Filósofo, ensayista y crítico de arte, Eugenio d’Ors (Barcelona, 1881-1954) ocupa un lugar destacado en la cultura española. Junto con Unamuno y Ortega, fue el pensador más representativo e influyente de su tiempo. Abordó diferentes géneros, desde la novela (La bien plantada, 1911), hasta el ensayo (Introducción a la filosofía, 1921), pasando por la crítica de arte (Tres horas en el Museo del Prado, 1923), la prosa poética (Oceanografía del tedio, 1916) y las notas breves, que recogió en su Glosario. Desde los inicios en La Veu de Catalunya, intercaló entre sus abundantes glosas algún poema y algunas series de aforismos, muchas de las cuales fueron recogidas en el volumen Gnómica (1941). Entre sus múltiples aportaciones cabe destacar la difusión de la estética moderna, que arranca de Baudelaire, y la incorporación del discurso fragmentario, al que Nietzsche otorgó carta de naturaleza.