📗 Libro en catalán PEDRA, PAL I PALLA

Un llenyataire té tres filles. Quan va al bosc marca el camí per tal que les nenes el puguin trobar. Durant tres dies seguits,les tres germanes portaran el menjar al pare, seguint la senda marcada amb pedres, pals i palles; però un ós trama un pla per raptar-les . De tornada a casa, les tres cauran a la trampa i seguiran una pista equivocada que les portarà, d’una amb una, al cau de l’ós. Aguditzant l’enginy, les nenes planegen la fugida i l’ós acaba pagant-la cara. Un conte sobre els perills del món, representats per camins que canvien de direcció i condueixen a la pèrdua. Però davant la situació que comporta seguir un camí equivocat, només el fet d’afrontar les dificultats amb imaginació i astúcia , prenent consciència de la situació, i actuant de manera intel·ligent les salvarà. És important també el fet que la filla gran és qui porta a terme el pla per fugir, i l’última en alliberar-se de l’ós, salvant primer les germanes. Això reforça l’estímul cap el creixement intel·lectual, i la independència que s’aconsegueix amb la maduresa. La naturalesa simbòlica dels tres elements amb que el pare marca el camí (pedres, pals, palla) es fa palesa en contes de tot el món. El més conegut, potser "Els tres porquets" on es parteix de l''element més insubstancial (palla) fins arribar a la solidesa de la pedra amb que construiex la casa el germà gran. L’ordre invers dels tres elements, ve del fet que el pare gairebé no ofereix seguretat a les filles. El llenyataire, com que coneix el bosc, podria sospitar que la palla no és un element escaient per a deixar senyals. El paral·lelisme d’aquests actes amb la desaparició de les nenes, de la qual el pare ni tan sols és conscient, demostra simbòlicament que el pare presta poca atenció a les seves filles, per tant són elles les que han de prendre iniciatives, enfrontar-se al món i reconèixer la seva capacitat per a solucionar problemes. A Valerio Carrik, pintor oficial de la cort imperial de Nicolau II, últim tsar de Rússia, li agradava recopilar contes populars que ell mateix esbossava i transcrivia de la tradició oral. Amb una senzillesa magistral, a través de faules i contes on sovint pr