LA CULTURA I L'ART EN EL PURITA I AILLAT PRIMER FRANQUISME. Ara fa cinquanta anys, Barcelona inaugurava el Museu Picasso, fet que certificava la voluntat col·lectiva de reprendre el projecte cultural i de pais anterior a la Guerra Civil. Enrere quedaven dues decades en que, superada la immediata postguerra, la voluntat de modernitzacio cultural del pais havia maldat per sobreviure, adaptant-se a unes circumstancies profundament adverses, en forma d'una modernitat no sempre visible que va sobreviure amb cautela durant els primers anys del franquisme fins a l'arribada de la nova atmosfera aperturista dels anys 60. Els autors reflexionen sobre les politiques culturals, les orientacions estetiques, les circumstancies historiques i els protagonistes mes significatius entre 1942 i 1963, d'acord amb les uniques estrategies possibles aleshores: resignacio, restauracio o resistencia. REPAS DE LES MANIFESTACIONS ARTISTIQUES I LA VIDA CULTURAL AL LLARG DEL PRIMER FRANQUISME, EN QUÈ LA RECERCA DE LA MODERNITAT ARTISTICA QUEDA LATENT. ? ARTICLES DELS MILLORS EXPERTS EN L'ART DE L'ÈPOCA, QUE S'ESTA REVALORANT. ? ES TRACTEN SOBRETOT TRES DISCIPLINES ARTISTIQUES: ARQUITECTURA, PINTURA I LITERATURA
Francesc dAssís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965), autor de les pintures de la cúpula que corona el Palau Nacional, va ser una de les figures més rellevants de lart català de la primera meitat del
Materia reservada es el primer llibre que fa un anàlisi de l'art modern i contemporani, tant català com peninsular, amb el mirall d'excepció de la Biennal de Venecia. Una obra necessària per a la com