Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949). Periodista, historiador i escriptor, Rovira va ser una de les plomes catalanes més fèrtils de la primera meitat del segle XX. El 1910 es va adherir a la Unió Federal Nacionalista Republicana, formació que va abandonar el 1914. Va organitzar el Servei de Premsa de la Mancomunitat i el 1916 finalitzà els estudis en dret. Especialitzat en política internacional i en l'estudi de les nacionalitats, Rovira va començar una vasta obra historiogràfica, com la Història de Catalunya, publicada entre 1922 i 1934 en diferents volums. Va promoure la publicació de La Revista de Catalunya (1924) i va dirigir el diari La Nau, portaveu d'Acció Republicana (1927). El 1931 va presentar-se a les eleccions del 12 d'abril per Acció Catalana Republicana (ACR). L'any següent es va incorporar a ERC. Diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit, l'1 d'octubre de 1938 va ser elegit vicepresident primer de la cambra. Amb l'ocupació de Catalunya es va exiliar a França. Es va instal·lar primer a Tolosa i després a Montpeller, ciutat en la qual residiria fins el 1946, quan es traslladà a Perpinyà. L'abril de 1940 fou designat per Companys membre del Consell Nacional de Catalunya i l'octubre d'aquell any assumí la presidència interina del Parlament català. Durant la Segona Guerra Mundial va donar suport i assessorament al nou president de la Generalitat, Josep Irla, el qual el nomenà president del Consell Assessor de la Presidència (1945) i conseller del Govern (1945-1948). Morí a Perpinyà el 5 de desembre de 1949 i va deixar com a llegat milers d'articles, llibres d'història i assaig, i algunes obres teatrals.
Recibe novedades de ANTONI ROVIRA I VIRGILI directamente en tu email
Amb una estratègia molt propera al retrat literari, Antoni Rovira i Virgili (1882-1949)va publicar aquestes siluetes entre 1911 i 1919 en diversos periòdics barcelonins(La Nau, La Humanitat, La
Quan a principis de 1936 l’editorial Barcino va publicar el Resum d’Historia del Catalanisme a la seva Col·lecció Popular, feia anys que Antoni Rovira i Virgili s’havia anat consolidant com el maxim especialista de la historia del moviment catalanista. Escrit per un republica que es movia entre la historia i la politica, entre el periodisme i el nacionalisme, el volum era la sintesi d’un projecte historiografic de llarg abast iniciat feia dues decades i va ser concebut perque fos llegit pel gran public. Precis, clar i concis, el Resum, cal entendre’l com l’assaig d’un patriota que va concebre sempre la historia com una eina de nacionalitzacio. El llibre va esdevenir, sense pretendre-ho, el cant del cigne optimista d’una etapa d’estudis sobre el catalanisme que la Guerra Civil interrompria de manera dramatica. Proleg d’Agusti Colomines
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), periodista i polític, es una de les personalitats fonamentals del pensament republicà i catalanista. Ara fa vuitanta anys, Rovira i Virgili
Escrito en el exilio de Perpignan entre 1947 y 1948, con este libro, traducido por primera vez al castellano en la presente edición, Rovira al final de su larga trayectoria intelectual quiso establ
Continuació cronològica del diplomatari de la catedral de Tortosa de 1062 a 1193, abastant els anys del bisbe Gombau de Santa Oliva i els mesos anteriors al seu episcopat, en què la Mitra tortosina r
En aquest llibre sobre la Primera Guerra Mundial, publicat just quan feia dos anys llargs que havia començat el conflicte, Rovira i Virgili hi exposa l'origen, les causes, i la partici
Antoni Rovira i Virgili presenta en aquesta obra, en paraules seves, «una descripció verídica, completa, documentada i concordada» dels esdeveniments del Corpus de Sang de Barcelona del 1640. Rovira
El dia 20 d'agost de 1975, en el marc de la Festa Major de l'exvila de Gracia, el Raimon havia de fer un concert a l'envelat de la plaça del Sol, ple de gom a gom, davant de 2.000 persones. Havia de fer... Despres de cantar les primeres quatre o cinc cançons, l'unic concert que es va sentir a la plaça del Sol van ser els udols de les sirenes dels cotxes dels grisos, les rafegues de metralleta de la Policia Armada, els renecs dels seus membres i els crits de basarda de les altres gairebe dues mil persones que seguien el recital des de l'exterior de l'envelat. De manera totalment aleatoria, la policia franquista va detenir vint-i-set persones (divuit xicots i nou noies), per encolomar-los el mussol dels aldarulls que ella mateixa havia provocat mitjançat la barroera detencio, per part d'una parella de membres de la tristament celebre BRIS (Brigada Regional de Investigacion Social), d'un noi que venia bocins de senyera amb una agulla de cap. Els mes afortunats van romandre unes quaranta hores a les masmorres de la tenebrosa Prefectura de Policia de la via Laietana. Tanmateix, mitja dotzena passaren, despres de ser ben "escalfats", una temporada (fins a tres mesos en el cas de tres d'ells) a la preso Model, acusats de les mes inversemblants bajanades, entre les quals la d'"ofensa
La present obra és una reedició en un únic volum de La guerra de les
nacions, conjunt de cinc llibres escrits per Antoni Rovira i Virgili sobre
la Primera Guerra Mundial i publicats entre 1914 i 19