ASSUMPCIO CANTALOZELLA

Novel·la historica i sentimental sobre un del mites nacionals de Catalunya.Pere el Catolic i el comte d'Urgell van segellar un pacte de prometatge entre els seus fills, el príncep Jaume i Aurembiaix. Per preservar-la de possibles perills, abans del casament la jove comtessa va ser enviada a la cort de Valladolid, on es va haver d'habituar a un taranna ben diferent del catala. Tot i la distancia, Aurembiaix es voldra mantenir fidel al compromis amb Jaume i a l'esperit de l'"amor de lluny" cantat pels trobadors. Es reunira amb el seu amor, cada cop mes idealitzat? Passions clandestines, venjances, intrigues successories i crims d'Estat fan d'aquesta historia d'amor una novel·la intensa del principi al final.

una historia d'amor, passions i venjances enmig dels conflictes ideologics i socials que marcaren la societat catalana en els anys de la República i de la guerra civilA La pluja d'estels, Assumpció Cantalozella trena amb habilitat una historia complexa ambientada a la Catalunya dels anys trenta. L'accio se situa a cavall de les comarques gironines i de Barcelona ciutat, i construeix una historia d'amor, passions i venjances enmig dels conflictes ideologics i socials que marcaren la societat catalana en els anys de la Republica i de la guerra civil. Els fets del passat son interpretats i llegits des de la perspectiva actual, quan els nets dels protagonistes indaguen i descobreixen, a poc a poc, quina ha estat la veritable historia familiar i els secrets que han envoltat les seves vides.

Una novel·la d?aventures que recrea episodis mítics de la historia de Catalunya.Tots els fets historics han tingut testimonis des de l'ombra. Durant els regnats de Pere I i del seu fill Jaume el Conqueridor, el conseller mes proxim va ser Guillem de Cervera, un personatge fascinant que en aquesta novel·la fa la propia cronica de les tres decades mes apassionants de la historia de Catalunya. La corona catalana va viure, a principis del segle XIII, vicissituds de tota mena: l'engendrament del rei Jaume, la mort del seu pare a la batalla de Muret, les conspiracions de palau, la persecucio dels catars, les disputes amb el Vatica, la conquesta de Mallorca... El conseller reial recrea aquests episodis amb la vivesa del testimoni i del confident. Aventures i emocions, historia i llegenda de quan Catalunya ha d'abandonar el nord i girar els ulls cap al sud.

Hug Roger III tenia setze anys quan es va convertir en l'últim comte del Pallars en un marc historic tan conflictiu com el darrer tram del segle XV. L'anomenat "Senyor de les muntanyes" va ser un d'aquests nobles que la historia ha de redescobrir. Hi ha historiadors que acusen Hug Roger des ser la causa principal que Catalunya rodoles pel desordre i la guerra; en canvi, altres, el veuen un home d'honor i un defensor de les llibertats del pais. Fou l'unic noble catala que Joan II no va perdonar a la Capitulacio de Pedralbes, rao per la qual es va retirar al Pallars i va plantejar-se la creacio d'un estat independent al cor dels Pirineus. Assumpta Cantalozella ens acosta els clarobscurs d'aquest personatge real i novel·lesc alhora, barrejant amors i desamors, episodis de bruixeria i el robatori, en els nostres dies, dels documents d'una exposicio al Museu d'Historia de Catalunya.a

Quins fets es troben a l'arrel de l'himne d'Els Segadors? En que va consistir la revolta popular del 1640? El 7 de juny d'aquell any, dia de Corpus, mig miler de segadors entraven a Barcelona, com cada any, per llogar-se en les feines de la sega del pla de Barcelona. Un incident fortut va encendre una sagnant rebel·lio popular que, sota el crit de "Visca la terra, mori el mal govern!", es va alçar contra el comte duc d'Olivares i Felip IV. La novel·la d'Assumpcio Cantalozella transcorre a les ciutats de Girona i Barcelona i en paisatges rurals de la comarca de la Selva. D'entre una vivissima galeria de personatges, reals i de ficcio, destaca Pau Claris, figura clau de la nostra historia, que basculava dubitatiu entre la fidelitat a Felip IV i l'oferta del rei de França, que incloa el compromis de respectar Catalunya com a republica independent.a