Francesc Serra i Sellarés (Navarcles, 1977) doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l’Institut Moianès. Especialista en la Guerra de Successió, destaquen els seus llibres La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714 (2009) en col·laboració amb Gustau Erill, i Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc (2010) en col·laboració amb Quaderna. Ha publicat nombrosos articles relacionats amb la Guerra de Successió i ha participat en la confecció de la Ruta 1714, del Museu d’Història de Catalunya. Ha estat l’assessor històric i investigador principal del documental sobre el setge de Cardona, 1711. El Setge, retransmès per TV3, i és assessor històric de l’Aplec del 18 de Setembre de Cardona, que commemora la resistència del darrer baluard català de la Guerra de Successió. Destaquen també les seves investigacions sobre genealogies i masos de la Catalunya central, i és autor del llibre Sant Benet de Bages. Època montserratina (1593-1835), (2006) objecte de la seva tesi doctoral.
Recibe novedades de FRANCESC SERRA I SELLARES directamente en tu email
La batalla de Talamanca, mes enlla dhaver estat la darrera victoria de lexercit catala durant la Guerra de Successio, fou tambe una de les principals batalles lliurades per la resistencia catalana contra lopressor borbonic, despres de levacuacio de les tropes imperials de Catalunya, el juny del 1713. Un mes abans de la caiguda de Barcelona, l11 de setembre del 1714, lexercit catala va guanyar la seva darrera batalla a Talamanca, al Bages, els dies 13 i 14 dagost. Fou un enfrontament important, que mobilitza pel cap baix unes 5.500 persones, de les quals resultaren prop de 650 baixes entre ferits i morts. El seu resultat permete allargar la resistencia i preparar un atac al setge de Barcelona, que es produi infructuosament el dia 21 dagost de 1714.
es una valuosa aportacio a la historia del monestir en un periode poc estudiat, lepoca moderna. es el resultat duna investigacio de mes de quatre anys pels diferents arxius que contenen avui part de lantic arxiu del monestir de Sant Benet, sobretot lArxiu del Monestir de Montserrat i lArxiu de la Corona dArago, i tambe dun intens treball de recerca i recopilacio bibliografica sobre la seva historia. El treball sha planejat des de diferents perspectives transversals: el domini territorial, la jurisdiccio territorial, la jurisdiccio eclesiastica, el monacat i ledifici monacal i el seu entorn.
A principis del segle XVIII Catalunya mantenia viva una cultura militar que li va permetre d'organitzar un exèrcit propi per a la defensa del país un cop es va produir la retirada dels exèrcits foran