Michel Zimmermann (Villefranche-sur-Saône, 1937). Especialista en la història medieval de Catalunya, és autor d’una trentena d’estudis dedicats a la política i la cultura catalanes durant l’alta edat mitjana (historiografia, aspectes socials i religiosos, diplomàtica, costums feudals, pensament polític...). Professor emèrit de la Universitat de Versalles a Saint-Quentin-en-Yvelines, també va exercir a la Universitat de París (Sorbona). Del 1971 al 1974 va viure a Barcelona com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de Madrid. Membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1996. De la seva extensa producció historiogràfica cal destacar "En els orígens de Catalunya. Emancipació política i afirmació cultural", obra publicada a Barcelona l’any 1989, recull d’alguns dels seus principals articles sobre la política i la cultura medievals a Catalunya, i "Écrire et lire en Catalogne (IXe-XIIe siècle)" [2 vol., 2003].
Recibe novedades de Michel Zimmermann directamente en tu email
D'abord province frontière du royaume wisigothique de Tolède, puis marche avancée d'un Empire franc dont l'effacement progressif l'amènera à affirmer son identité et à se constituer en principauté fé
Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiografica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existencia. En aquest llibre estudia el naixement, la creacio de Catalunya, la formacio d?allo que podriem denominar la identitat catalana; el sorgiment i la consolidacio d?una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions politiques i formes d?expressio originals i un espai propi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i politica. La seva genesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una sequencia cronologica (segles viii-xii) que compren des de les primeres manifestacions historiques d?individuacio de l?espai que esdevindria Catalunya fins al moment en que la difusio del nom demostra el reconeixement de la seva existencia, un proces que culmina amb la presa de consciencia col·lectiva i la identificacio com a entitat politica sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidacio de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat propia i reconeguda a l?exterior, un fenomen historic que podriem qualificar de nacional o identitari i que es reconstrueix a partir de la documentacio, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidia.