Paul Mitchell

Sylvia Plath és una de les poetes més conegudes i controvertides del segle XX. Des de la seua mort en 1963, el debat crític sobre la seva obra ha estat animat i, en ocasions, fins i tot hostil. Aquesta obra il·lustra com llegir a Plath des d'una perspectiva alternativa, utilitzant la teoria de Julia Kristeva sobre el llenguatge politic, i que permet una apreciacio dels poemes que va mes enlla del biografic en fer emfasi, en canvi, en els textos; d'aquesta manera, s'engrana amb la primera persona com una eina heuristica complexa i inestable. En explorar els poemes en termes de la seva transcendencia en lloc de centrar-se exclusivament en el seu significat explora la manera en la qual l'obra de Plath produeix una crisi de subjectivitat oratoria i, a partir d'aci, emergeix la naturalesa revolucionaria de la veu poetica.

Sylvia Plath is one of the best known and most controversial poets of the 20th century. Since her death in 1963, critical debate about her work has been lively and, at times, even hostile. This work illustrates how to read Plath from an alternative perspective, using Julia Kristevas theory of political language, and which allows an appreciation of the poems that goes beyond the biographical by emphasising the texts instead, thereby engaging with the first person as a complex and unstable heuristic tool. Exploring the poems in terms of their transcendence rather than focusing exclusively on their meaning explores the way in which Plaths work produces a crisis of oratorical subjectivity and, from this, the revolutionary nature of the poetic voice emerges.