XAVIER ALBERTI

Quan Caravaggio pinta la Mare de Déu, sant Joan o Nicodem amb el rostre i el cos de la gent del carrer, no busca l’escàndol sinó les arrels simples de la religiositat popular. Aquests canvis en la se

Nascuda a causa de les transformacions urbanístiques d'una Barcelona en plena expansió, l'avinguda del Paral·lel esdevingué des del final del segle XIX un dels principals espais d'expressió de la conflictivitat social de l'època, un indret de ruptura de la moral tradicional i, alhora, el bressol d'una cultura transgressora. Gràcies a un ampli repertori d'autors, intèrprets i espectacles de tota mena, a l'«avinguda dels teatres» es va configurar durant prop de cinquanta anys una cultura de masses moderna i oberta al món, que va tenir un paper fonamental en l'esbargiment de les classes populars. Eduard Molner i Xavier Albertí recuperen l'immens llegat oblidat de la cultura popular generada a l'avinguda dels teatres de Barcelona des dels seus inicis fins l'any 1939, un patrimoni que constitueix una de les singularitats més grans de la cultura catalana contemporània.