Xavier Benguerel va néixer el 1905 al barri del Poblenou i va viure la Guerra Civil del primer a l’últim dia. Li va tocar sortir cap a la frontera amb l’allau de fugitius, camí de França. De Barcelona a Girona, de Girona a Agullana, d’Agullana a les Illes, pel coll de Manrella. De les Illes al Voló, a Perpinyà, a Tolosa... i així fins a Marsella. Després cap a Amèrica, l’Argentina, Xile... Va viure a l’exili durant setze anys. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1988. Va morir a Barcelona el 1990. És autor de diverses obres, entre les quals destaca Els vençuts, també publicada en aquesta mateixa col·lecció.
Recibe novedades de XAVIER BENGUEREL directamente en tu email
Xavier Benguerel pertany a la mateixa generació que Mercè Rodoreda o Pere Calders, sorgida de limpuls cultural del primer terç del segle XX i que va viure lesperança de la República i el camí amarg d
Aquesta edició de Els vençuts incorpora tots els passatges anteriorment censurats per la Dictadura i les esmenes fetes pel mateix autor, Xavier Benguerel. Xavier Benguerel va neixer el 1905 a la barriada barcelonina del Poblenou i va viure la guerra civil del primer a l’ultim dia. En aquest llibre ens explica la tragica aventura dels pocs que van poder esquivar els camps de concentracio un cop arribats a França i dels molts que desgraciadament hi van anar a parar. Uns episodis dels quals mai en sabrem prou. En la nostra literatura falten encara documents sobre un dels capitols mes impressionants de la nostra historia. I aquest n’es el mes emblematic. La guerra civil espanyola, coneguda i seguida dia a dia arreu del mon, deixa de ser noticia un cop triomfa la rebel·lio militar feixista. Les expectatives que havia generat la defensa de la Republica queden estroncades, i fatalment les desenes de milers de fugitius es converteixen en una carrega que no vol ningu. Ai dels vençuts!, diu la dita classica. Aquest llibre parla d’ells.
L'epistolari entre Xavier Benguerel (1905-1989) i Joan Oliver (1899-1986) es un extens document que abraça gairebe mig segle (1942-1984) i mostra la trajectoria vital i professional dels dos escriptors. Els vaivens d'una amistat profunda s'entrellacen
Aquesta novel·la és la història d'un suís de Neuchâtel, Gustau Rouquier, que a les darreries del segle XIX arriba a Barcelona en plena joventut contractat per la Hispano-Suiza. Al cap de tres anys, instal·la pel seu compte un taller de gravats de coure per a l'estampació. Rouquier és una complexa barreja d'escepticisme moral i d'hedonisme prou sui generis per no comprometre en cap circumstancia el seu sentit practic i tradicional, però, sobretot, és un personatge d'una solidíssima humanitat que el converteix en l'autèntic patriarca de tres generacions: les tres generacions que constitueixen la família Rouquier, des del fill gran, l'Albert, precoç aventurer ansiós de llibertat, seductor i sibarita proveït d'una innata saviesa mundana, passant per tots els personatges que formen l'obscur però apassionant univers dels Rouquier, reclòs, com tantes obres de Benguerel, en el seu barri sofert.