Cru i contundent, Xavier Gonzàlez-Costa fa amb aquest seu primer poemari, un exercici d'empatia per posar-se en la pell de la soledat, la seva gran por.
Agonia” és un diàleg entre la Vida i la Mort que l’autor va escriure durant la lluita del seu pare contra el càncer. Una obra de teatre que es passeja entre les certeses més irrefutables, els dubtes
Un llençol blanc és un dietari poètic que Xavier Gonzàlez-Costa va començar a escriure el mateix dia que Rússia va envair Ucraïna. Cru, però commovedor, alterna imatges concretes de les hostilitats i
La veritat de la Vaca Cega és un recull de contes breus (alguns, fins i tot, mínims) que neix de lacol·laboració que en Xavier Gonzalez-Costa va iniciar per Sant Jordi del 2015 ambNacióBergueda.cat i que, durant una mica més d'un any, es va acompanyar de lesextraordinaries il·lustracions de Yorgos Konstantinou que també enriqueixen aquest llibre,oferint-nos una visió plastica i diferent dels mateixos missatges. Són contes calculats, carregatsde poesia, al més pur estil de l'autor, que ens passegen per un costumisme proper i reconeixible,malgrat en algun moment pugui semblar que es perden en l'absurd. Històries que se situen a laintersecció entrela fantasia més estripada i la realitat més humana i descarnada.Retalls de vida aliens que es transformen en miralls quan ens els acostem a la cara, i ens retornensomriures inconscients, llagrimes traïdores, petons a l'aire i algunes bufetades ben donades.Crides directes i evidents, o intencionadament encriptades, a reflexions que, si no por, semprefan mandra. Alenades d'ingenuïtat ignorants de la física més basica, que ens enlairen i, de cop,ens abandonen a la força d'una gravetat inevitable.La veritat de la Vaca Cega és que la Vaca Cegano era cega de veritat... O què us pensaveu?