Un llibre que vol contribuir a donar a conèixer i difondre l''''art dels catifaires catalans La tradició popular de fer catifes de flors per engalanar els carrers per Corpus ve de lluny. Aquest llibr

L& x02019;any 1972 es va signar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un & x0201C;valor univer

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, COM MAI L'HAS VIST NI TE L'HAN EXPLICAT. á FOTOGRAFIES D'ÒSCAR RODBAG á El cavaller, l'heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de "Sant

Obra en dos volúmenes. En el ámbito popular y tradicional y de manera generica, el moro ha significado siempre 'el otro', el diferente. Este estudio se propone realizar un catálogo razonado de los entremeses festivos catalanes historicos que versan sobre la alteridad, principalmente sarracena. Aparte de vincular los entremeses con el hecho historico que los contextualiza, ofrece una compilacion de parlamentos sobre estas plasmaciones festivas de la alteridad e incluye un encuentro de musicas empleadas en este contexto.

Este libro quiere responder qué son, cuando aparecen, cómo eran y qué hacían las águilas procesionales y festivas catalanas y desmontar algunos de los mitos que han circulado por el país sobre la figura del Aguila, tanto en el ambito de la tradicion oral popular como en algunas publicaciones historicas. Se explica como en los siglos XVI y XVII el aguila festiva se difundio y se esparcio por el territorio segun un modelo que aqui se contrasta con fondos de archivo de todo el pais y se acompaña con una cata de noticias ineditas sobre otras aguilas hasta ahora desconocidas.

Catálogo de la exposición celebrada en la Capella reial de Santa Çgata de junio a septiembre de 2022, una invitación a redescubrir el Corpus y visibilizar su importante legado artístico, cultural y festivo, con motivo de la conmemoracion de los siete siglos de la primera referencia sobre la procesion del Corpus en la ciudad de Barcelona. El Corpus es una de las grandes celebraciones a lo largo del pais y su modelo ha influido sobre un gran numero de fiestas en Catalunya. Esta festividad, que se celebra el jueves siguiente a la octava de Pentecostes, en que acaba el tiempo de Pascua, cierra los rituales propios de la primavera y abre las puertas al verano. Surgio por la necesidad de dedicar una celebracion a la eucaristia, es decir, el ritual que hizo Jesus para compartir el pan y el vino entre sus discipulos durante la ultima cena el Jueves Santo.

NOVETAT DE GENER El X Simposi Casteller de Catalunya, celebrat a Valls dins les Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela 21 + 1, aborda tematiques en l'ambit social, en el tecnic i en l'enogastronomic. Els castells com a manifestacio al servei de la inclusio i la represa postpandemica de les festes patrimonials comparteixen forum amb l'aportacio de la dona al vessant tecnic d'aquestes arquitectures humanes, aixi com amb els avantatges i inconvenients que generen les declaracions de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Finalment, es posa en valor la vinculacio de la cuina i els castells, com a part indissociable de la vida de les colles i tambe el seu rol en les diades de llarga tradicio.

A Mataró, la Festa Major es celebra en honor de dues joves,santa Juliana i santa Semproniana, que segons la tradició van néixer a l’antiga Iluro romana i van ser martiritzades a causa de la seva fe c

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memoria d'una cultura, d'un poble, d'una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d'elaboració propia, s'han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallistic de Seros. Trobat al Fons Rossend Serra i Pages, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle xx pel folklorista Josep Fossas. Les rondalles es presenten ordenades i catalo-gades segons el sistema internacional d'Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l'esbos biografic d'aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podra gaudir d'un boci de memoria serossana endinsant-se en l'estudi d'aquest rondallari.

Amb aquest llibre no tan sols coneixeràs el calendari de festes del nostre país sinó que aprendràs sobre el seu origen i simbologia de cada festa.

Recull dels gegants de la comarca de la Garrotxa, i es que no hi ha element que fascini mes de limaginari popular que els gegants i les gegantesses. Podem trobar gegants, en parelles o sols, als quasi vint-i-un municipis de la Garrotxa, i tots ells els veureu dibuixats i descrits en aquest llibre.

Un llibre contemporani, amè i per a tots els públics, que fa un repàs als quaranta anys d’evolució del bestiari festiu a Catalunya, des de finals dels anys 70 fins a l’actualitat, enfocant l’òptica e

Fins l’arribada de la industrialització que dona uniformitat a la manera de vestir, al llarg de la historia han existit unes formes populars característiques en els vestits de la majoria dels catalan

Mariners i pescadors han narrat histories de la mar salada des de sempre, a casa o a la taverna, als nets o als grumets. Terra endins, les avies o els padrins han explicat munts de rondalles i llegendes, a la vora del foc, que tenen la mar i els seus misteris com a protagonistes. Les rondalles marineres han estat poc tractades i aquest llibre que teniu a les mans vol col·locar-les al lloc que els pertoca i donar-los lentitat propia que es mereixen. Amb aquests contes us convidem a embarcar-vos i solcar la Mediterrania. Podrem escoltar el cant de les sirenes i fugir dels maleficis de les bruixes marineres. Coneixerem dames encantades i pescadors de palangre, pirates ferotges amb cor de sucre i corsaris enamoradissos, illes exotiques i fons marins I, si ens acompanyeu, arribarem fins a les Ameriques i ens farem rics! Rics de fantasia, daventures i de coneixences. I ens capbussarem en aquesta mar de meravelles que, la imaginacio i la necessitat dexplicar-se el mon dels nostres avantpassats, han creat per a nosaltres i que conformen el seu llegat mes preuat. El llegat que ens permet saber qui som i don venim i que potser ens mostrara la ruta vers lestel que perseguim.

El cançoner de Pineda (1931) es lobra mes emblematica de Sara Llorens, que la converti en la primera dona folklorista de Catalunya i una de les primeres dEuropa. Conte 238 cançons i 210 tonades. La recollida de material sinicia el 1902, pero diverses circumstancies, entre les quals lafeccio pulmonar que tenia, endarreriren la seva publicacio. Encara avui dia es una obra de referencia imprescindible.

Us heu preguntat mai qui són aquests personatges que desfilen a les festes dels nostres barris i deixen tothom bocabadat? Per què cada barri en té uns de diferents? Qui representen? Com van vestits? Quina alçada fan? En aquesta publicació de retallables trobareu la resposta a aquestes i a moltes altres qüestions. En total, es tracta de 52 gegants i gegantes de la nostra ciutat pensats per a jugar-hi i descobrir- los a fons. Hi trobareu, d'una banda, les figures desvestides i preparades perquè les retalli la canalla; i de l'altra, els vestits, barrets i complements per poder-les guarnir com cal. Aquests dibuixos estan acompanyats d'un llibret que explica curiositats, anècdotes i molts detalls de les figures. Per no perdre cap peça, tot el material es desa dins una carpeta.