Libros de Folclore catalán, página 2 de 8

Aquest sise i últim volum de l'enciclopedia es miscel·lani i tracta de la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l'art (monuments castellers i obres pictoriques), fotografia (del 1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l'actualitat), musica (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça mes emblematica), literatura, llengua i politica. El volum tambe inclou un apartat sobre el Museu Casteller i "La biblioteca castellera", en que la bibliografia sobre castells es presenta classificada tematicament. Un epileg que combina l'experiencia de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusio amb la consecucio, a finals del 2019, de l'anhelat 3 de 9 sense folre a carrec de les dues colles dels Xiquets de Valls clou aquest volum i l'obra, que es complementa amb un detallat index onomastic i toponimic de tot el conjunt.a

En el IX Simposi Casteller es plantegen dos temes d'anàlisi cabdals amb relació al món casteller com són, d'una banda, els diferents models periodístics que s'hi poden trobar i la comparativa amb la

El port del Cantó es el pas muntanyós que connecta, des d’epoques immemorials, els territoris de les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa (entre les actuals comarques de l’Alt Urgell i el Pall

L'ou com balla, les catifes de flors, les enramades, els gegants, l'aliga, el drac, els diables, els cavallets cotoners... tots els elements i expressions que participen de les nostres festes populars actuals tenen una part molt important dels seus origen

Aquest nou volum de la col·lecció Grups Festius de Barcelona, el més heterodox dels set publicats, repassa diferents manifestacions, elements i celebracions singulars de la ciutat, molt identificats amb la realitat i la historia del seu barri o del seu antic poble o vila. Sobretot, pero, aquest llibre recull el treball rigoros de recerca, la creativitat i la imaginacio amb que els diferents col·lectius de cultura popular barcelonins han preservat, recuperat, innovat o imaginat velles i noves expressions, originals i diverses, que interpreten la identificacio i el sentiment de pertinença de les ciutadanes i els ciutadans amb el seu territori.

Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s'hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix en baixar de

Aquest cinquè volum conté tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller, entesa com l'expansió d'un fenomen que en l'origen estava limitat a una zona molt concreta de

Les coses mai són perquè sí. De tant en tant ens hem d'aturar, mirar al nostre voltant, veure d'on venim i saber on anem. De tant, si cal, ens hem de reivindicar. Què fa que els gironins tinguin un estil propi? Per què la creativitat de Girona, Banyoles, Olot, Besalú, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, La Bisbal, Palamós, Palafrugell, Figueres, Cadaqués, Ripoll o Puigcerda -entre tantes altres viles i ciuetats- és tant característica des de fa tant de temps? La periodista de TV3 Peté Soler explica Girona al món amb una mirada neta, amb coneixement i estimació però sense prejudicis. Girona+ és un llibre que ens parla del caracter de la seva gent, dels seus paisatges, de la feina que fan i amb què es guanyen la vida. Parla de la seva indústria, comerç, art i artesania, del seu disseny i de com la moda ha anat bastint un pol econòmic puixant i dinamic. En parla però també ens la mostra, amb unes fotografies i il·lustracions que en són el millor resum grafic.

Quin dels gairebé mil municipis catalans no té la seva festa major? Quina població renuncia a promoure els seus productes tradicionals? Qui és tan distret com per oblidar els seus orígens ancestrals?Daixo tracta aquest llibre, en que us oferim un recull de cent celebracions, nexplorem la procedencia i nexpliquem el contingut. Potser aleshores gaudirem mes de la truita amb suc, del xato o de la ratafia; vibrarem intensament amb els traginers, els gegants o els gossos datura, i ens emocionarem amb la Dansa de la Mort, la Morisca o les fogueres de Sant Joan. Visqueu on visqueu, sempre tindreu a prop una fira, una festa o una solemnitat per celebrar. No hi falteu!

Aureli Capmany es va interessar sempre per la cultura popular. Des de l’Arxiu Municipal de Barcelonava seguir els costums i les tradicions de la ciutat, i també de Catalunya. En el Calendari de llege

En el VII Simposi Casteller, s'hi debaten les qüestions centrals sobre la temàtica dels drets d'imatge que es deriven de les actuacions castelleres, un dels temes més actuals dins el panorama de les

.

UN ATLES FANTÀSTIC QUE AGRUPA, PER PRIMERA VEGADA, ELS INDRETS CATALANS DE LLEGENDA La realitat no és el que els sentits ens inviten a creure. La realitat cal discernir-la, interpretar-la. En conseq

En aquest llibre hi trobareu una aproximació a la formació de la nostra dansa tradicional. Us proposa respostes a la formació dels gèneres (ball pla, espanyolet, sardana...), a l''organització del ba

Aquest segon volum de la col·lecció Grups Festius de Barcelona, identifica, relaciona i descriu totes les figures i colles de la cultura popular que els barcelonins i les barcelonines han de saber per coneixer i poder reconeixer com a propis i identificar-los com a protagonistes de la festa en les diverses celebracions de la ciutat Barcelona.

En aquest llibre s''exposa com ha estat vist l''ós al llarg de la història al continent europeu i s''aprofundeix en festes tradicionals dels Pirineus entorn a la seva figura folklòrica: les Festes de

Descobrim el Nadal: Quan, com i perquè de la festa més gran

No hi ha dubte que la nit de Sant Joan, vinculada al solstici d'estiu i amb orígens ancestrals, és la més màgica de l'any. A Barcelona també, amb documents que en parlen ja al segle XV. Aquest és el

El primer llibre que aplega les llegendes de pescadors mes conegudes, fascinants, inedites i actuals des del cap de Creus fins a Alcanar. No hi ha llegendes d'oficinistes, ni llegendes de funcionaris, ni llegendes de burocrates, pero si que hi ha llegendes de pescadors... perque els pescadors s'han hagut d'enfrontar als elements, com la tramuntana i les llevantades, que han ocasionat molts naufragis. Han hagut d'evitar els pirates, que durant segles terroritzaven el litoral catala. S'han hagut d'encarar a monstres marins com taurons i catxalots. I han hagut de saber llegir les estrelles i coneixer l'origen dels vents, i descobrir en quins abismes marins s'amagava la millor pesca. El mar i les seves fondalades han estat un territori sovint inquietant, desconegut, ignot, on velles creences afirmaven que hi vivien divinitats aquatiques i essers fabulosos com sirenes, nereides, serps i pops gegants. Els pescadors, per posar en favor seu la força esborronadora de la natura, s'han encomanat a sant Elm, a sant Pere o a la Mare de Deu del Carme, fesomies modernes d'antigues divinitats paganes. Catalunya, al capdavall, disposa de mes de cinc-cents quilometres de costa, on han fet vida pescadors, mariners oceanics i de cabotatge, corallers, esclavist

Una de les celebracions més antigues amb foc és la de les falles, als Pirineus. Més enllà del relat popular, la festa de les falles és una festa tradicional, ben sentida i diferenciada de la resta de