Libros de Cataluña

Qui va ser Ramon Cabau? Per què s’està esborrant l’empremta d’un dels personatges més singulars de la història de la cuina catalana? I potser la pregunta més dolorosa i, tanmateix, més pertinent: qui

El gran clàssic del patrimoni culinari català, revisat i ampliat. Un volum imprescindible! El Corpus de la cuina catalana és el receptari més complet, útil i pràctic de la gastronomia catalana: gaire

Juliet Pomés Leiz es nascuda a Barcelona i la seva vida gira al voltant de la taula. Aquest és el lloc de les seves activitats preferides: dibuixar, crear i gaudir de menjars i begudes en bona i. No es d''estranyar que quan Zahori li va proposar il·lustrar aquest llibre d''aliments de l''Institut de la Cuina Catalana, no va dubtar ni un moment. Estava encantada de tornar a visitar olors familiars com els dels pebrots i alberginies a la graella, una combinacio classica de la cuina catalana i un gust que la transporta al millor dels menjars familiars de la seva infancia.Juliet Pomes Leiz es originaria de Barcelona y su vida gira alrededor de la mesa. Este es el lugar de sus actividades favoritas: dibujar, crear y disfrutar de comidas y bebidas en buena compañia. No es de extrañar que cuando Zahori le propuso ilustrar este libro de alimentos del Institut de la Cuina Catalana, no dudo ni un momento. Estaba encantada de volver a visitar olores familiares como los de los pimientos y las berenjenas a la parrilla, una combinacion clasica en la cocina catalana y un sabor que la transporta a lo mejor de las comidas familiares de su infancia.Juliet Pomes Leiz is a native from Barcelona whose life revolves around the table. This is the place of her favourite activities: drawing, creating and generally enjoying food...

5A EDICIÓ Receptes recollides de la tradició oral del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. L'autora, antropologa cultural i museologa, aplega en el receptari àpats populars, que formen part del pr

La cuina d'un país va lligada al seu calendari festiu. No hi ha festa sense cuina i no hi ha cuina sense festa. Més de 140 receptes bàsiques de la cuina popular catalana, experimentades i posades al dia. Fins a 50 receptes de coques, galetes, pastissos i dolços explicades per a poder-les fer al forn de casa. Un total de 78 festes del calendari català, ordenades de forma cronològica, amb històries i anècdotes culturals i religioses que expliquen els costums culinaris d' un país.

Al món rural, la cuina anava variant al llarg de l’any, així com els diversos oficis i treballs per assegurar la supervivencia de les llars. Les menges s’adaptaven al temps i a la disponibilitat dels

«Un dels puntals, i l'anima amagada, del nostre camp base era en Jordi Sugranyes. Les primeres cartes que sortiren del Nepal vers Occident feien referència, més o menys directa, a aquest home bru, de pell torrada i ulls petits que lluïen una mirada dolça i afable, el qual, sense ser alpinista ni escalador de parets vertiginoses, es va veure arrencat literalment de casa seva —una masia reconstruïda en el cor espès i perdedor del Montnegre— i transportat, a través dels camins del Nepal, fins a aquest racó esquerp, fred i llunya on es bastí el camp base de l'Everest. Joier de professió, artesa de la forma menuda i dels metalls nobles, es decanta més aviat per la vida al camp i la tranquil·litat de la muntanya, pel caminar distret i relaxat dels viaranys flanquejats d'herbei i de xiulets d'ocells. Observador i bon conversador, culte i atent a escoltar sempre, esdevingué, ja els primers dies de la marxa d'aproximació, el personatge més destacat de l'expedició: la riquesa, la varietat i l'encert dels seus menús traduïen l'amagada capacitat d'home de cuina, i expressaven l'esforç i la preocupació que precedien a aquells resultats tan gustosos i estimulants.»

El éxito de la cocina catalana en las últimas décadas es indiscutible. Lo corrobora el hecho de que Cataluña tenga el mayor número de restaurantes galardonados con la estrella Michelin de España. La personalidad y el liderazgo de los chefs, la creatividad de las recetas, la innovacion y el fenomeno Ferran Adria son algunos de los factores que, como es sabido, han hecho posible que la gastronomia catalana haya alcanzado un nivel de excelencia tan alto. Pero, ¿existen otras causas? En esta obra se analizan otros motivos que ayudan a explicar este exito, especialmente dos: las relaciones entre los cocineros y su formacion. El anhelo por aprender y mejorar, el ambiente de colaboracion y respeto mutuo son los ingredientes que han situado la cocina catalana entre las mejores del mundo.

Les cuines catalana i occitana són cuines germanes. Les relacions històriques, lingüístiques i culturals entre els antics regnes, comtats, regions i comarques d?aquests dos grans territoris, així com

No gosaríem assegurar que els del Penedès siguin més llépols que la resta dels Països Catalans, però la seva varietat de propostes és fascinant: les coques farcides o de recapte, la fruita i amb tots

El lunes día 2 de noviembre se presentó en el Auditori Pau Casals de la capital del Baix Penedès el libro Les Cuines del Vendrell. Es una publicación con textos de Pep Palau e ilustraciones de Mariona Millà que propone un viaje gastronómico y enológico por las tierras vendrellenses a través de algunas de las recetas más típicas de la zona y de los restauradores y otros miembros del colectivo. La concejal de Turismo del Ayuntamiento del Vendrell, Àngels Turdiu, dio la bienvenida a las casi 200 personas que asistieron al acto de presentación de la publicación. Benet Jané, alcalde del municipio, destacó la implicación de la sociedad civil vendrellense y agradeció el esfuerzo de todos ellos tras ocho años de trabajo que empezó con el Pla d'Excel·lència Turística. A continuación, intervinieron el presidente del colectivo Les Cuines del Vendrell, Baltasar Julià, el consejero delegado de Vichy Catalan, Joan Renart, el editor del libro, Francesc Sanchez, así como el gastrónomo Pep Palau y la ilustradora Mariona Millà. La restauradora Carme Ruscalleda les felicitó por la iniciativa y les animó a continuar trabajando en favor de la gastronomía local como lo han hecho hasta ahora. También estuvieron presentes autoridades locales y del ámbito catalán, representantes de diferentes colectivos de cocina y otras entidades del sector. Al finalizar el acto, el público pudo disfrutar de la actuación de danza de Raquel Julià y de la soprano Mª del Mar Gómez acompañada de Josep Caralt al piano. A continuación, todos los invitados pudieron degustar una excelente cena en el restaurante Xaloquell elaborada por todos los restauradores y productores del colectivo.

Este libro es, en cierto modo, una fiesta de aniversario donde Carme Ruscalleda comparte con todos nosotros su aventura personal y gastronómica en el Sant Pau de Sant Pol durante los últimos veinte años. El libro se organiza en dos grandes secciones: en primer lugar, un recorrido en que la cocinera desgrana las peripecias del restaurante Sant Pol (y de su hermano menor en Tokio) a traves de veinte recetas emblematicas. En segundo lugar, una muestra coloreada del afecto y el respeto que veinte artistas muy diversos, procedentes de España y del Japon, profesan a Carme Ruscalleda y a su singular propuesta culinaria. En las paginas de CR20. Los 20 años del Sant Pau, encontraran anecdotas, recetas, poemas y retazos de historia local y nacional, aliñadas con la narracion en primera persona de la protagonista. Por encima de todo, sin embargo, encontraran unas grandes dosis de pasion por la cocina y por la sabiduria humilde y civilizadora que este arte ofrece a quien lo sabe apreciar.

"Llibre admirable que a mi m'hauria agradat escriure. Però, per escriure'l, cal saber, sabers concrets i generals que al senyor Pere Sans li'n sobren i que té la generositat d'oferir-los al públic".

La cuina morerenca, i és un orgull constatar-ho, és una cuina de casa, una cuina que en molts dels seus aspectes és d'horta, de corral o de recol·lecció. Naturalment, encara que les receptes d'aquest llibre no siguin sofisticades, tampoc no hi manquen aquells plats tipics de les festes, els plats que podem qualificar "de diumenge" com son els arrossos i certs plats de carns i peix sec o caça, tan propis a la Morera de les diades assenyalades.