Preventa de libros de Historia local de España

Un viatge per la Catalunya oculta que revela la part més desconeguda i misteriosa del nostre patrimoni. Jorge Ríos explora el país a la recerca del que sovint passa desapercebut: històries de fantasm

Va ser en linstant en que lorquestra sestava preparant per interpretar Jurons, jurons par nos dangers [...] que la historia de Barcelona i la historia del terrorisme internacional van canviar per sempre mes. De la cinquena planta va caure una bomba orsini que va esclatar entre les butaques 27 i 28 de la fila 13; el segon artefacte va anar a parar a les faldes duna espectadora, el cos de la qual ja restava inert pels efectes de la metralla. Un home, Santiago Salvador; un ideal, lanarquisme, i un context de tensio social que encendrien la metxa de la futura Rosa de Foc i convertirien Barcelona en la ciutat de les bombes. A partir daquest precis instant, naixeria el terrorisme modern indiscriminat i sobriria un nou capitol en la historia urbana mundial: el dels atemptats contra grups de persones no escollides individualment, amb lobjectiu de provocar soroll a la premsa de masses i dinfondre por als estats per marcar lagenda politica.El retrat duna epoca clau en la historia dEuropa encarnat en lanarquista Santiago Salvador i el llançament de dues bombes.

Les Jornades Catalanes de la Dona i el despertar del feminisme a Catalunya. El maig del 1976, més de tres mil dones de diferents sensibilitats polítiques i classes socials es van reunir a la Universitat de Barcelona per parlar obertament sobre l'opressio que patien historicament, intensificada durant la dictadura. Cinquanta anys despres, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona estan considerades com el moment d'eclosio del moviment feminista a Catalunya. Durant aquests debats es va discutir sobre temes tan vigents com la maternitat, la familia i el treball, la sexualitat, el tractament de les dones als mitjans de comunicacio, l'ambit politic i el legislatiu, etc., i es van posar en practica propostes transformadores de les quals som hereves avui.

En front de la visió que en la societat catalana la violència va ser el tret social més significatiu de les relacions personals, Jaume Sobrequés presenta un relat transversal en el temps –segles IX-X