Libros de Historia local de España, página 39 de 754

Un llibre per commemorar el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, que ens fara entendre que va ser i que va significar.Amb poc es va fer molt. Aquesta idea podria definir l''experiencia de la Mancomunitat de Catalunya, que s''explica de manera detallada, amena i rigorosa en aquest llibre escrit per Agusti Colomines i Aurora Madaula.A principis del segle XX, amb unes competencies limitades i recursos escassos, Enric Prat de la Riba va gosar fabricar el futur en comptes d''esperar-lo assegut, com feien els homes de la vella politica espanyola. El futur no era una abstraccio per als impulsors de la Mancomunitat; el futur eren escoles, hospitals, carreteres, biblioteques, xarxa de telefons i moltes mes infraestructures que es feien al servei de la gent. Mai tan poc poder ha estat emprat d''una manera tan savia i exemplar, fins al punt que encara avui es visible el llegat admirable de la Mancomunitat en diversos ambits de la nostra vida col·lectiva.Cal valorar i divulgar entre les noves generacions aquesta epica dels que van assumir la responsabilitat de construir un pais amb quatre canyes, fent veure que tenien mes palanques de les que de debo tenien. Ells van tenir fe en ells mateixos i en una societat que no tenia por, per aixo van canviar la fesomia de Catalunya.Els catalans d''avui som fills del 1914 mes que del 1714.

Uno de los aspectos menos estudiados de la Guerra Civil lo constituye la evacuación de la ciudad de Teruel tras la conquista republicana que tuvo lugar a finales de 1937. Menos estudiados, pero no desconocidos, porque es frecuente que quienes se refieren a ella y a la posterior reconquista por las tropas franquistas, hagan alguna referencia (de pasada y sin mayor profundidad) a su evacuacion. En el campo rebelde, solo se admitio la perdida del Seminario (su ultimo reducto defensivo), pero se evito hablar de caida de la ciudad. Por el contrario, la Republica presento la conquista de esta como una de sus acciones militares mas importantes, ya que fue la unica capital de provincia conquistada en el transcurso de la guerra. Desde que las tropas llegaron a los arrabales de la ciudad, los periodicos republicanos anunciaron que habian entrado en Teruel. Y cuando se produjo la evacuacion, muchos periodicos hablaron de ella. Los numerosos libros publicados sobre la guerra apenas recogen noticias sobre la evacuacion, salvo la del obispo Anselmo Polanco, pero de la lectura de estas narraciones no puede deducirse que la evacuacion afectase mas que a un pequeño grupo de personas destacadas. Solo desde los años setenta comenzaron a publicarse algunos testimonios, que ahora se recuperan y completan con abundante informacion, que procede fundamentalmente de fuentes.

Imanol Villa (Bilbao, 1964), avezado investigador del pasado de Bilbao y Bizkaia, nos presenta en este volumen un ramillete de crónicas históricas, centradas en algunos de los crímenes que sacudieron la sociedad de su tiempo; informaciones relacionadas con el sexo, sobre todo el mercenario; anuncios publicitarios, como reflejo de las carencias y anhelos de cada epoca. Son cuestiones anecdoticas que estan alejadas de los grandes acontecimientos economicos, sociales, culturales y politicos sobre los que se escribe la Historia, con mayuscula, pero que Villa subraya, no hay Historia sin cotidianeidad, sin el palpito de la gente corriente.

Joan Rovira i Marqués (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) fou un obrer del tèxtil que visqué de primera mà les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Participà en els med

Aquest llibre és la crònica dels canvis radicals a què va ser sotmesa la ciutat de Barcelona després de l’ocupació franquista del 26 de gener de 1939. Castigada per tres anys de violència i bombardei

El 14 de novembre de 1924 Radio Barcelona inicia les seves emissions i, al cap d'uns anys, van apareixer emissores de radio arreu de Catalunya: Terrassa, Reus, Sabadell, Tarragona, Badalona, Girona, Lleida, Vilanova i la Geltru... Aquest llibre vol situar a la categoria que es mereixen les primeres locutores radiofoniques del nostre pais, dones que van contribuir de manera decisiva a fer de la radio un mitja de comunicacio popular. Amb elles reviurem els temps heroics de la radio, coneixerem les seves vides i els reptes que van haver d'afrontar. No es tracta de personatges anonims, sino de dones reals, amb noms i cognoms que cal recordar.

El reconocimiento que los territorios de la Corona de Aragón otorgaron al archiduque Carlos, derrotado en el conflicto sucesorio abierto tras la muerte de Carlos II, les supuso la pérdida de su secular singularidad politica dentro de la monarquia hispanic

«No pedían, entonces, más que pan, trabajo y libertad; también, un reparto equitativo y lucido de tierra.» Fueron hijos de un movimiento comunero que reivindicó la recuperación y el reparto de los co

En la fiesta que, por el patrón de Aragón, San Jorge, acostumbran a celebrar nuestras Cortes, se repartió entre los asistentes un precioso libro editado al efecto, de cuya autoría principal es autor Guillermo Fatas: Prontuario aragones del Reino y la Corona de Aragon. Como estaba a casi mil kilometros, no pude asistir ni recibirlo, pero el autor, tan viejo amigo, me mando presto la version digital, que corri a imprimir en su hermosisimo color. Y a ojear con friccion el libro encuadernado. Resume asi Fatas su excelente trabajo, sintesis de decadas de preocupacion por el tema: Este prontuario solo aspira a explicar, en forma de lexico dispuesto alfabeticamente, ciertos hechos principales para la comprension de la antigua Corona de Aragon en tanto que conjunto politico figuran por eso todos los soberanos y los territorios de la Corona, mas las principales particularidades institucionales y legales del Reino de Aragon (Cortes, Fueros, Justiciazgo). Incluye apendices documentales, listas, mapas, y otras magnificas ilustraciones seleccionadas por la bibliotecaria de las Cortes, Teresa Pelegrin. Enhorabuenas: esperamos que sea de utilidad y aprendizaje a todos los aragoneses, y en especial a politicos e historiadores del vecino Principado, otrora miembro importante de esa Corona.

Xoguetes naturais é un caderno que nos ensina como realizar paso a paso 30 xoguetes con elementos da natureza, follas, herbas, flores Detrás de todas estas "argalladasö, atopamos un forte compromiso

Aquest volum, escrit per l'eclesiàstic Joan Binimelis (1538/9-1616), constitueix la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca en la versió catalana que, com és

Contén ilustracións, fotografías en branco e negro e cor

Córdoba es en muchos aspectos atemporal —su silencio imperturbable, su color y su luz, sus patios y callejas, su río y su sierra—; en otros discurre rápida y fugaz, entre el armónico desorden de sus

Aquest treball analitza el procés del naixement de l'enllumenat públic modern a la ciutat de Reus, que va estar, de manera exclusiva, en mans dels gas fins a l'inici del segle XX. Examina les infraestructures bàsiques de gas creades l'any 1854 per l'empresa Gas Reusense i el seu desenvolupament, i constata la preeminència del gas, durant el període 1855-1945, com l'energia que va donar llum a les nits de la ciutat. Es detalla el procés dual de convivència i de competència que, a partir del 1899, es va produir entre les energies del gas i l'electricitat per a la prestació del servei de l'enllumenat públic, i també s'analitzen els factors i les causes que hi van intervenir perquè la victòria de l'electricitat es retardés fins el 1943. A partir d'aquest moment, tal com va succeir en altres ciutats catalanes i espanyoles, l'enllumenat públic de gas va entrar en un procés de lenta agonia que el va conduir fins a la seva desaparició. L'any 1965, els fanals de gas de Reus van sucumbir de manera definitiva davant les làmpades elèctriques.

L’any 2012 es va celebrar el primer centenari de la inauguració oficial del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. La seva posada en funcionament culminava un projecte llargament acaronat durant gairebé cinc

Enbataren zirimolan, Daniel Landart: Ahularen indarra lehenbiziko liburukian laborari seme eta eskulangile baten oroitzapenak xeheki aipaturik, bigarren honetan Daniel Landart baxenabartar-lapurtarrak beste bi zati luze eskaintzen dizkigu abertzaletasuna eta euskalgintza argitan ezarriz.Gazte-gazterik Enbata mugimenduan sarturik, hamar urteko militantziaren berri ematen digu (1965- 1974), gertakari hunkigarri eta bortitz batzurekin batera anekdota arin andana bat kontatuz. Garai hartako giro orokorra nolakoa zen, Aberri Egunak, hauteskundeak, abertzaleen arteko zatiketak, manifestaldiak, euskal iheslari politikoen eragina, debekuak, beldurrak eta itxaropenak; baita ere ogibidez euskal kulturgintzan iragan zituen hogeita bost urteak, horiek oro aurkituko dituzue liburu honetan.Euskaltzalea zatian aldiz, Daniel Landart mintzo zaigu hain gogokoak dituen antzerkiaz, bertsolaritzaz eta literaturaz.Liburuan zehar, sekulako izen-deiturak agertzen dira, gehienak liburu honen idazleak pertsonalki ezagutu dituenak: Horietarik bakar batzuk baizik ez dira herritarren memorian geldituko, baina bakoitzak merezi zuen aipatua izatea, ekarpen ttipienak berak, osatzen eta handitzen baitu Euskal Herriko historia.