Libros de Baleares

L’objectiu d’aquest llibre es d’oferir un apropament sintetic a les principals epidemies que han afectat les Illes Balears en l’epoca contemporania, entre el 1800 i el 2020. S’hi analitzen l’abast i la mortalitat, i tambe les causes i conseqüencies, amb el benentes que tota epidemia va mes enlla de la sanitat i afecta l’economia, la politica i la societat en conjunt. Al capdavall, el coneixement dels brots epidemics del passat ens permetra de valorar amb mes precisio l’actual epidemia provocada per la Covid-19.

La prehistoria de Menorca es breve, pero intensa y muy peculiar. Los seres humanos se establecieron en la isla por primera vez en un momento tan tardío como el tercer milenio a.C., pero rápidamente desarrollaron unos rasgos culturales especificos. Durante gran parte del segundo milenio a.C., los habitantes de Menorca y Mallorca siguieron caminos paralelos, viviendo en pequeñas comunidades agricolas y ganaderas, con una organizacion social sencilla e igualitaria. Pero, hace poco mas de tres mil años, aquel mundo empezo a cambiar: el paisaje se poblo de grandes construcciones ciclopeas, conocidas como talayots, alrededor de las cuales se concentro la poblacion. Las sociedades de ambas islas tomaron caminos ligeramente diferentes y, en Menorca, el afan por construir estructuras monumentales alcanzo cotas inimaginables en una isla tan pequeña. El contacto con el mundo punico y la presencia de los menorquines como mercenarios por todo el Mediterraneo Occidental no implico la disolucion de su identidad cultural, sino que las peculiaridades de la sociedad isleña se mantuvieron y acentuaron. No fue hasta la romanizacion, a partir del siglo II a.C., cuando se interrumpio la larga tradicion cultural iniciada en el Calcolitico. Hasta ahora no existia ninguna monografia reciente que trat

És un relat de Palma, de ciutats, de converses per Ciutat, de sopars a la fresca, de reflexions sobre la cultura i la contracultura, envasada en un mar urbanita. Caminem sense propòsit, ni itinerari,

Els inicis del turisme de masses és una història plena d'encerts i marrades, d'esperances i desenganys que constitueixen les arrels de l'economia mallorquina actual. En temps de la Segona República, Mallorca ja era la principal destinació turística espanyola i el turisme era una de les principals fonts de renda illenques. Aquest llibre s'endinsa en l'apassionant viatge del turisme mallorquí, des de l'arribada dels primers turistes aventurers, com George Sand, fins a la conversió d'aquesta illa en una de les principals destinacions del naixent turisme de masses. L'autor ens parla d'innovadors entusiastes que veien en el turisme la solució als mals de l'ensopiment mallorquí i d'empresaris que sospiraven per beneficiar-se d'un negoci que era nou, però que veien comparable a qualsevol altre dels que els atrafegats comerciants i industrials illencs portaven endavant. Tots ells protagonitzaren una història plena d'encerts i marrades, d'esperances i desenganys que, al cap i a la fi, constitueixen les arrels de l'economia mallorquina actual.

Premi Pere Ferrer d’investigació 2017. La realitat, la ficció i els aspectes col·lectius del mite d’Andratx.Bona part de les obres de l’escriptor Baltasar Porcel presenten una gran quantitat d’elemen

Per a conèixer les condicions laborals i la lluita reivindicativa de les dones menorquines en el sector secundari des dels orígens fins als nostres dies. D'ençà de les primeres fases de la industrialització, les dones exerciren un paper destacat en la indústria menorquina que sovint ha estat oblidat per la historiografia. Així, les treballadores s'incorporaren en un bon nombre a les fàbriques de l'illa, alhora que desenvoluparen paral·lelament als homes un notable grau de consciència obrera. Aquest treball ofereix una síntesi sobre les condicions laborals i la lluita reivindicativa de les dones menorquines en el sector secundari des dels orígens fins als nostres dies.

Per a conèixer com una illa que vivia en una economia de subsistència ha esdevingut un centre d'activitat turístic mundial. Aquest llibre ofereix una visió general i contextualitzada de la història contemporània de Formentera, des de la fundació del bisbat d'Eivissa i Formentera (1782) fins a la creació del Consell Insular de Formentera (2007). Malgrat els esforços il·lustrats, a principis del segle xix l'illa vivia immersa en una economia de subsistència. A la segona meitat del segle xix, la pobresa i el creixement demogràfic provocaren un corrent migratori cap a Amèrica que va culminar a principis del segle xx, a pesar de la modernització de l'activitat salinera. L'efervescència política i social de la Segona República (1931-1936) va quedar estroncada per la Guerra Civil (1936-1939) i la llarga dictadura de Franco (1939-1975). A finals de la dècada de 1950, l'obertura i les reformes del règim franquista propiciaren l'aparició d'una activitat turística que segueix sent el motor econòmic de Formentera a principis del segle xxi.

Entre 1810 i 1813, les Corts reunides a Cadis protagonitzaren el primer intent de revolució liberal en la història d’Es­panya. La presència en aquestes Corts d’un grup de diputats mallorquins constit

Recorregut pels paratges i els records de la localitat eivissenca de Corona, amb una mirada de cara al futur per preservar els indrets emblemàtics com Allà Davall, s'Illot d'en Tr