Libros de Comunidades autónomas

Imágenes del Madrid Antiguo, 2ª parte, recoge más de 170 fotos inéditas hasta ahora de los años 30 a 60 de la ciudad y la Comunidad de Madrid que provocarán el entrañable recuerdo, la sorpresa y el asombro de este pasado tan reciente en algunos casos que aún permanece en nuestra memoria y que deseamos despertar y compartir con todos aquellos que se acerquen a este libro. Estas imágenes ya son historia como lo es el día de ayer y aquí quedan para su estudio, contemplación y disfrute, burlando en forma de libro el incesante pasar de la vida.

Catalunya és el país europeu que més documentació va generar en època medieval. Tanmateix, les tensions polítiques i socials han comportat als darreres segles la dispersió de documents públics i priv

Recoge información de más de 115 edificios señalados como torres y de más de 50 ferrerías que existían en Las Encartaciones. Las casas-torre y los restos de ferrerías que se conservan son parte del patrimonio arquitectónico de Las Encartaciones. Los datos que se exponen, se han recogido de más de un centenar de vecinos que vivían en las proximidades de estos edificios, y otros facilitados por autores como Iturriza, Martín de Los Heros, Trueba, Delmas, Labayru, Azcarraga, Echegaray, Vicario La Peña, Escarzaga, Ybarra y Bergé… Junto a ellos se facilitan datos recogidos de algunos archivos. Contiene fotografías de edificios, algunos en ruinas o ya desaparecidos.

Partiendo del análisis detallado de la sección de defunciones del Registro Civil podemos conocer con exhaustividad a cuántas personas afectó la represión franquista hasta las últimas consecuencias: el fusilamiento ante un peloton de ejecucion. Las victimas han sido clasificadas por grupos de edad, por profesiones y segun el estado civil y, cuando ha sido posible, se ha averiguado la procedencia geografica. Todas estas cifras, escalofriantes, han estado, sin embargo, identificadas con sus nombres propios, en un ejercicio para restituir la memoria de la represion y para dotar de cara y ojos aquellos muertos, muchos de los cuales habian sido "olvidados" a la fuerza durante tantos años de dictadura. Aunque se centra en el caso de las ejecuciones, el libro aporta una gran cantidad de casos singularizados de victimas de la represion que murieron en las celdas de una prision o "ejecutadas" por las fuerzas de orden publico, a la vez que revive el clima en que se produjeron las muertes, con un analisis de las leyes represoras del regimen y de la situacion social en que se aplicaron. Un trabajo que pretende sacar a la luz, identificar, a las victimas de la dictadura franquista que reponen en los cementerios y que constan en los registros civiles del Pais Valencia.

Dentro de nuestra Historia hay un capítulo brillante y doloroso, a la vez, que es el de los judíos valencianos. Brillante por la importancia que tuvieron las juderías valencianas y muchos personajes, como los Vives, los March, los Valleriola o los Santángel

A Catalunya es va desenvolupar des de l'Edat Mitjana un sistema hereditari que consistia a deixar els bens al fill mascle primogenit a canvi de col·locar els fills segons el millor possible i cuidar-se dels pares. Aquest sistema tenia diverses contradiccions i punts febles, i els diferents grups socials desenvoluparen estrategies diverses per fer-hi front i aconseguir que el benestar de les families passes de generacio a generacio. El llibre estudia la logica que tenia aquest sistema, com els diferents grups socials el feien servir i com va entrar en crisi al llarg del segle XIX. Aixi mateix, l'autor estableix una comparacio entre el sistema d'hereu i el sistema d'herencia igualitari que predominava a bona part de la peninsula, per descobrir que tots els sistemes tenen mecanismes per evitar la degradacio social de les persones que els utilitzen.

Se trata de un itinerario argumental a través del cual la muestra se estructura en distintos episodios que sintetizan las miradas desde el periodo de la Ilustración hasta la etapa del desarrollo turístico de los años cincuenta y sesenta. Se incluyen además otros tipos de documentos en relación con el paisaje como publicaciones, libros de viajes, repertorios de imágenes de ciudades, fotografías y carteles, pertenecientes a distintas etapas del paisajismo andaluz. %3Cbr /%3E

Etengabe eraldatzen ari den hiria da Donostia; hirigintzak landa eremua jan du eta horretan jarraitzen du sutsu, geldiezin, atzera bueltarik gabeko bidean. Donostian baziren baserriak. Haien izena eta oroimena gordetzea izan da autoreen asmo laudagarrietako bat. Baserriak eta baserritarrak izan baitira batik bat gure bazterren eta gure paisaiaren moldatzaileak. Baserriak baitira oraindik zutik gelditzen zaizkigun eraikinik zaharrenak, Donostiako monumentu preziatu izan beharko luketenak, besteak beste Lugarizko Unanue eta Zuatzu, Altzako Txipres eta Ubegi, Loiolako Patxillardegi, Zubietako Aliri eta Berridi. Baina eraikuntza horiez gain, badira desagertu zaizkigun beste hainbat bazter ere, donostiarron ohitura, sinesmen, bizipen eta bizimoduaren testigantza zuzena jaso duten beste hainbat leku, Donostiako historia, toponiminia eta paisaiatik betiko joan zaizkigunak. Horiek ere bildu nahi izan dituzte, berreskuratzea ezinezkoa dela jakinik, bilduma honetan behintzat betiko gordeak egon daitezen. Era berean, gaur oraindik hor, ahaztuak, zokoratuak, deigarri ez diren edo besterik gabe, mehatxupen dauden bazterrak ere, ezagutarazten saiatu dira, aurrerantzean ere iraun eta behar bezalako miresmenaz ikusiak izan daitezen. Bazter horietako bat txikitua denean, belaunaldi askoren historia eta bizitzaren eszenatokia desagertzen baita.

Després dels dos primers volums de Possessions de Mallorca, amb aquest tercer volum Tomàs Vibot té la finalitat de mostrar una visió antològica i ampla del que són les possessions, tant les de la nob

Poble Nou de Benitatxell va rebre la seua carta de poblament, o de constitució del seu municipi per ser més exactes, a les darreries del segle XVII, però la seua història i orígens es remunten molt més enrere, abans de la conquesta de les terres valencianes per Jaume I en el segle XIII. Aquesta obra ens apropa a la història d'aquesta localitat des dels testimonis arqueològics de la creació de les primeres alqueries de Benitatxell i L'Abiar en temps musulmans, a la seva existència com una alqueria senyorial del terme general de Dénia durant la baixa Edat Mitjana i època Moderna, la qual canvià sovint de propietaris i senyors. Al mateix temps constatem les dificultats per a l'assentament d'una comunitat de veïns entre els segles XIII i XVII malgrat el ser cultivades les seues terres i haver-hi notícia d'algunes cases, almenys des del segle XVI. Finalment, en el marc de les noves cartes de poblament del Sis-cents, posteriors a l'expulsió dels moriscos, la vintena de veïns de les cases de Benitatxell que hi havien anat assentant-se al llarg de dit segle aconseguiren que el marquès de Dénia els atorgués en gener de 1698 una carta pobla que els reconeixia definitivament com a comunitat i municipi.