Libros de Poesía en catalán, página 4 de 236

La tardor de 1920 Rilke va anar per primera vegada al Valais (Suïssa) amb una seva antiga amant, la pintora Baladine Klossowska. L'enamorament del paisatge i la comunió amb la natura li donen la tran

La poesia d'Òscar Reina és una poesia que es fixa amb els detalls, fruit de l'observació del món interior i de tot allò que ens envolta com a éssers humans. "En una espurna ho he sentit tot" o "Tot això he sabut/en un detall, sols en un detall" són sens dubte versos que representen tota una declaració d'intencions i que, ja en el primer poema, situen molt bé al lector per acompanyar-lo en aquest meravellós viatge que és "Un aclariment més".

Dresden va ser bombardejada a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Opinions del tot contradictòries o literalment enfrontades, interessades. Només una certesa: de doscents mil a tres-cents mil

Aquest llibre conté les cartes creuades entre el gran poeta, escriptor i traductor Mariá Manent (mort a Barcelona el 1988) i el poeta i escriptor eivissenc (nascut a Alger) Jean Serra. Com posa en relleu a la presentació el Conseller de Cultura d´Eivissa, Mariá Torres, es tracta d´una quarantena de cartes de Mariá Manent i una altra trentena d´un aleshores joveníssim Jean Serra, escrites al llarg de tretze anys (1976-1988). Mariá Manent hi actua de mestre i guia de Serra, i tots dos es refereixen sovint a un altre gran escriptor eivissenc, Mariá Villangómez. Com tots els epistolaris, aquest ens permet d´endinsar-nos en la vida personal de Jean Serra i ens fa conéixer molts detalls de la inquietud intel·lectual i social dels darrers decennis del segle XX, precisament quan acabava de morir el general Franco i s´iniciava una nova etapa de la vida del país.

Un cant, des del primer poema fins a l’últim, al’experiència femenina de viure en relació. Amants, amigues, mestres, pares, mares, germanes i germans: les dones d’heura s’atreveixen a viure plenament

Aquesta antologia vol posar a l'abast del públic lector la interessant i, malauradament, no prou coneguda obra po?tica de Maria Castanyer. Amb els poemes que la integren viurem la Girona de la postguerra i la Califòrnia dels anys setanta; beurem aigua de les fonts d'Olot i ens mullar? els peus el mar de Tossa; contemplarem personatges bíblics i establirem di?legs amb l'infinit; gaudirem del pas de les estacions i ens deixarem esgarrinxar per les roses fragants. Els temes de la seva poesia provenen "d'aquells petits moments de la vida "que ens fan tant mal o ens donen un pessigolleig de felicitat": la glopada fosca de les hores amargues o plenes de desig d'enceses esperances, les descobertes que hom ha fet mirant endins, melangies tallades amb ganivet, l'espiral oberta dels records, la sorra gastada dels dies, passats o per venir. I, sobretot, l'amor: frustrat, no correspost, il.lusionat, interromput, desitjat, madur, sensual i gairebé místic".

Mal de nit traça un arc d'emocions que va des del dolor fins al plaer, del desengany i la tristor al desig i l'entusiasme. Amb un to confidencial on intervenen la melangia, la passió i també la projeccio en l'aventura, l'obra desplega un proces intimista que recorre vessants d'ombra pero tambe lluminosos, al llarg d'uns versos intensos i personals. Gracies al llenguatge poetic, les ferides interiors van sent sanades pel lirisme de les paraules, per una recerca de la lucidesa que converteix la fosca inicial en un cant on apunta per fi la claror perduda, la il·lusio vital. Eloi Babi (Barcelona, 1973) va cursar estudis de filologia a la Universitat de Barcelona i d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Amb el seu llibre Celebracio del ritme (2000) va guanyar el premi de poesia Marti Dot, i ha estat finalista dels premis Miquel Angel Riera (2007) i Josep M. Benet (2010). Amb el llibre que teniu a les mans ha obtingut el Premi de Poesia Miquel Marti i Pol.

El palimpsest, el còdex escrit dues vegades ens permet una lectura múltiple. A l'anvers, el text visible, la declaració d'amor, la complanta de l'amic a la terra, al paratge, a la gent que ens guarda, a les pedres quotidianes. Al revers, en el text ocult, l'assaig irresolut, el reconeixement íntim i la confessió del vençut. El Palimpsest és el subterfugi del poeta, la manera de fer per escriure. Un divertiment i, alhora, el seu jou.

PREMI DE POESIA CIUTAT DE VALÈNCIASovint em debat entre el concret i l'abstracte,la foscor i la llum, el buit i l'esperança.I fixe un pensament en un ordre inexactementre faig equilibris al plat de la balança.No em considere pur ni de lluny circumspecte,ni mentider ni ingenu, ni tampoc un babau,soc noble, clar i lliure, de la vida un esclau,desconcertat i esceptic en qualsevol aspecte.

Si haguéssim de dir qui és l'hereu de la poesia clara i difícil de Salvador Espriu i de la poesia bondadosa i intensa de Miquel Martí i Pol, aquest és sense cap mena de dubte Joan Margarit. La duresa i, alhora, la tendresa d'aquest refugi contra la intemperie que es la seva extensa i reconeguda obra poetica el situen entre els poetes mes valorats per la critica i els lectors.

Antics professors d’espanyol al Lycée de Foix, Marie i Jean Laïlle, la catalana del Vallespir i el pirinenc de Comminges descobriren tant “Lérida” com “Lleida” sense privar els seus alumnes de la cul

A Blitzkrieg (Guerra llampec), Ernest Farrés ens ofereix trenta poemes que ens descriuen les contradiccions de la societat actual i la desorientació ideològica a què ens arrossega la crisi global. Fa

http://www.vienaeditorial.com/fitxers/GINA.pdf

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (Ell Mall, 1987), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L'estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col•lisions (3i4, 2009). En el camp de l'assaig ha publicat Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i té en premsa l'obra Baules i llenguatges (3i4). Ha desplegat igualment la seva tasca assagística i crítica en diverses publicacions, al voltant d'autors com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartra, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o Joan Ponç, entre d'altres. Ha publicat tres novel•les: Aconitum (Edicions 62, 1999), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L'expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara l'Amadeu Oller, el Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i l'Octubre-Vicent Andrés Estellés. La poesia de Lluís Calvo pateix el benefici de la impossibilitat de l'etiquetatge. A cavall del realisme i del simbolisme, però sense renunciar a l'experimentació, converteix aquest ampli espectre creatiu en un fidel mirall o rèplica de la canviabilitat del món on aquest discurs i a partir del qual discurs es representa. El centre d'aquest Estiula és, com explica Jaume Pont a l'epíleg, la natura i la particular forma de veure i de viure, concebre i interpretar el territori, humanitzant i singularitzant cada un dels elements que el formen, tot sense caure en una romàntica reducció sacralitzadora del paisatge, convertint-se, aquest, no només en poema sinó també en instrument de reflexió sobre el poema que protagonitza.