"Bere bizitza pribatuaren hogeita hamargarren urteurrenean, Vostxovi kontua eskaini zioten existentziarako baliabideak eskuratzea ahalbidetzen zion tailer mekaniko txikian. Kaleratze-aginduan honako hau idatzi zuten: ekoizpenetik baztertzen zutela, batetik bere gorputzari makaltasunaren hazkunde bat eta, bestetik, lanaren dinamika globalaren testuinguruan pentsakortasun bat igarri zizkiotelako". Horrela hasten da Lubakia, XX. mende hasierako errusiar surrealismoaren maisulana. Antiutopia izeneko literaturaren azpigeneroan kokatu izan da. Lubakian gizakiek gizatasun gutxi erakusten dute. Animalien, haizearen, zuhaitzen izaera, berriz, oso gizatiarra da. Kolektibizazioa, bosturteko planak, ildo ideologikoak, doktrinamendua, iraultzarekiko erlijiozko fedea ... Ezerezetik gizaki berria sortzea posible ote da? Platonov ezezkoan dagoela dirudi.
"Em va passar un cas sorprenent: de cop vaig oblidar que va abans, el 7 o el 8. Vaig anar a veure els vens i els vaig preguntar quina opinió tenien ells respecte a aquest tema. I quina fou la seva i la meva sorpresa quan van descobrir que ells tampoc no podien recordar l’ordre dels numeros. 1, 2, 3, 4, 5 i 6 els recordaven, pero mes enlla els havien oblidat."
A El Gran Inquisidor, probablement el capítol més cèlebre d’Els germans Karamàzov, l’última novel·la de Dostoievski i la seva obra cabdal, l’Ivan llegeix a l’Alioixa un poema seu que descriu la troba
Durant la Guerra de Secessió nord-americana, l'any 1864 el general William Sherman va cremar Atlanta i va fer marxar les seves tropes -seixanta mil homes- cap a l'est, travessant Geòrgia fins al mar, i aleshores amunt cap a les Carolines. L'exèrcit lluitava contra les forces confederades i vivia de la terra, saquejava les plantacions del Sud, agafava el bestiar i els conreus per a consum propi, destruïa ciutats i acumulava una població de negres alliberats i refugiats blancs pel camí, fins que tot el que quedava era la vida transitòria i perillosa dels desarrelats, els desposseïts i els triomfadors. Només un novel·lista excel·lent podria explicar amb tanta força i compassió les vides d'aquells que van fer la marxa.
Tolstoy's great novel, one of his last works of fiction, tells the story of a harmless flirtation that gradually develops into a destructive passion: the love affair between Anna Karenina and Count Vronsky. Anna turns to Vronsky, a dashing military man, as a refuge from her passionless marriage to a pompous, chilly bureaucrat--a move that results in social ostracization, the loss of her position in the world, and the relentless self-doubt that destroys her confidence and leads to her sad end. A parallel plot follows the contrasting fortunes of Levin (Tolstoy's alter ego, with his deep love of the land) and Kitty, whose marriage thrives and prospers because of mutual commitment, sympathy, and respect. In ANNA KARENINA, Tolstoy reaches deep into his own experiences and his observations of family and friends to create a picture of Russian society that reaches from the high life in St. Petersburg and Moscow to the idyllic rural existence of Kitty and Levin. Sketched on a smaller canvas than the vast panorama of WAR AND PEACE, ANNA KARENINA is a profound examination of human psychology. At its heart is its heroine, the flawed, vulnerable, lovable Anna--a woman whom Tolstoy never judges adversely, despite her follies, but whom he views with compassionate understanding throughout. Published two decades after Flaubert's groundbreaking MADAME BOVARY, Tolstoy's novel is a further exploration of adultery and its effects not only on individuals but on the society at large. Vladimir Nabokov called it "one of the greatest love stories in world literature," a view that has been echoed by critics since its publication in the 1870s.
