Libros de Teatro, página 28 de 398

Texto de la obra de Eugenio Amaya, estrenada el 25 de septiembre en el Teatro María Guerrero de Madrid. El texto surgió de un impulso irrefrenable al leer las transcripciones de las escuchas a personajes imputados en casos de corrupcion urbanistica realizadas por las fuerzas del orden y publicadas por los medios de comunicacion. Las conversaciones, desprovistas de todo escrupulo, resultaban llamativas por su ausencia de eufemismos, destilaban un sentimiento de absoluta impunidad y una avidez insaciable por trincar a cualquier precio. Fueron estas transcripciones de delincuentes de cuello blanco en accion las que marcaron el tono de Anomia.

Se edita en este volumen la temprana comedia de Calderón de la Barca Judas Macabeo, representada por primera vez en 1623 y una de de las tres que compuso a partir de argumentos bíblicos. De la obra existen dos versiones, una mas larga conservada en dos manuscritos y otra mas breve, la recogida en la Segunda parte de las comedias de Calderon, que ha sido la base de todas las ediciones de la comedia efectuadas hasta hoy. En este libro se recogen ambas por primera vez y se pone a disposicion de los lectores y estudiosos el texto de la version manuscrita, inedito hasta la fecha.

Enrique Lenza González nació en Madrid en 1928 e inició sus actividades teatrales en 1961 creando el grupo La Careta. Como dramaturgo, ha escrito y estrenado La voz de ayer perdida (1994), Un hombre como los demas (1986), Isidoro Maiquez o el eterno silencio del olvido (1996) y La carcel de mis sueños (1999). Otras obras publicadas son: ¿Merecia la pena vivir asi? (1988), El cisne en el estanque (1989), Nubes de verano (1989), Un grito en el desierto (1991), Un hombre, un arbol, un Dios (1995), La amarga soledad (1999), La casa vieja (2003), Requiem por un torero (2003), El monumento (2004), Flores de papel (2004), ¿Por que Juan ha vuelto a beber? (2005), Un estilo de vida (2006), Es peligroso jugar con el amor (2007) y Zweig (2008). En este mismo sello editorial, ha publicado Deslealtad (2010) y La hermosura de Angelica (2011).

Los autores se alternan entre reflexiones generales sobre el fenómeno de los poetas dramáticos menores y trabajos que se centran en la figura concreta del segundón, pasando por problemas relacionados con cuestiones de autoría y género.

És possible que a Lizzie Mc Kay alguns principis ètics pateixin una certa desestabilització. A Lizzie Mc Kay, personatges marginats i sovint susceptibles de ser mitificats per una èpica solidària i de conscienciació social apareixen desplaçats del seu arquetip habitual d'éssers oprimits i "bons", i presenten uns perfils de conducta inadmissibles, del tot reprovables. Un negre i una prostituta assetjats per una situació extrema són abocats a l'error quan volen redreçar la seva vida. I el redreçament equivocat els aboca a una forma d'autoaniquilació. Els converteix en subjectes d'inversió dubtosa per a qualsevol sacrificat i voluntariós servei social o ONG. Però són justament aquests, els "bons", precipitats per les circumstàncies a convertir-se en "dolents" no reciclables, la gent més necessitada de comprensió, ajut i tolerància.

A Antígona a Nova York trobem una versió moderna del dilema entre les lleis i normes d’una societat deshumanitzada i les obligacions que la moral personal no pot ignorar, però aquest cop no són les g

Aquestes tres obres de teatre que presentem al lector catala, L''armari, Aoi i El ventall d''Hanjo, formen part del repertori de peces de teatre no contemporani sorgides de la ploma audaç de l''escriptor japones Yukio Mishima (1925-1970). El no es avui dia, fins i tot malgrat l''esforç renovador de Mishima, una reliquia del passat, mancada d''un public actual teatralment inquiet i innovador. D''origen popular, el teatre no va esdevenir progressivament un senyal d''erudicio i d''elitisme. Pero la restauracio Meiji, amb la revolucio cultural que va aportar al Japo, arracona del tot el no. Nomes una llunyana semblança amb l''opera europea en va salvaguardar la memoria. Mishima va ser mes original i menys inclinat a l''autoodi que molts deIs seus contemporanis. Sense deixar-se entabanar pels colors i les formes superficials del vell no, va saber endinsar-s''hi fins a arribar-ne al moll de l''os i oferir-nos una escriptura nova d''una aposta literaria antiga i desgastada per l''us. El Japo del segle XX de Mishima ja no era el Japo deIs segles XIV i XV de Kanami i Zeami, els il·lustres fundadors del no. Tots aquells mites i deus que habitaven els cels deIs homes antics, Mishima els retorna al lloc on l''home modern els ha sabut finalment reconeixer, al seu interior. Els contradictoris sentiments i accions deIs personatges son, com els deus i els fantasmes de l''antigor, la veu sorprenent i terrible que els habita.

O burgués fidalgo é unha xoia do teatro cómico.Partindo da farsa, cos seus procedementos sinxelos, caricaturais e esquemáticos, baseados na xestualidade, nos berros, nos paus e nos sorpresivos reviramentos da situacion, Moliere fai unha peza na que a sutileza da expresion e da palabracoa ironia e a variedade dos rexistros- xogan un papel fundamental na construcion da comedia

The Homecoming (ara Tornar a casa en la traducció catalana) fou estrenada per la Royal Shakespeare Company, dirigida per Peter Hall, el 3 de juny de 1965, amb Vivien Merchand, la primera esposa de Harold Pinter, com a protagonista. Es una de les obres mes potents de Pinter. Una casa on viuen quatre homes, Max, dos dels seus fills i el seu germa, rep la visita del fill gran, professor duna universitat nord-americana, i de la seva esposa, que aquells encara no coneixien. Aixo trasbalsa lorganitzacio anterior del grup i provoca una reestructuracio imprevista dels espais de poder. Potser no es el fill qui torna a casa, sino la dona, que es mou en un terreny que no li es desconegut. Es pot crear un ambit propi de domini en un territori previament marcat? Com sotmetre-shi i tenir-ne el control al mateix temps? Cal una certa adequacio a lesquema masclista previ? Qui simposara? Els nouvinguts o els que ja hi eren? Els homes o la dona? Tots hi tenen un paper, cadascu amb la seva personalitat i amb coses a perdre i a guanyar. Son preguntes que transcendeixen lanecdota i que interpel·len lespectador, sorpres per la tensio de les escenes, que, tanmateix, son reals com alguns fets de cada dia o com la fantasia feta realitat per laccio del llenguatge. Reals com la confrontacio dels animals de la jungla o com el calcul racional dalguna de les parts. Pinter diu el que passa a les meves obres es realista, malgrat que el que estic fent no es realisme. The Homecoming (ahora Volver a casa en la traduccion catalana) fue estrenada por la Royal Shakespeare Company, dirigida por Peter Hall, el 3 de junio de 1965, con Vivien Merchant, la primera esposa de Harold Pinter, como protagonista. Es una de las obras mas potentes de Pinter. Una casa donde viven cuatro hombres, Max, dos de sus hijos y su hermano, recibe la visita del hijo mayor, profesor de una universidad estadounidense, y de su esposa, que aquellos aun no conocian. Esto afecta la organizacion anterior d